ACNUDH estima que entre el 0,05% i l'1,7% de la població són persones intersexuals
El 2003 es va fixar el 26 d'octubre com el Dia de la Visibilitat Intersexual. Es commemora la primera protesta d'aquest col·lectiu el 1996, durant la conferència anual de la Acadèmia Americana de Pediatria en Boston. S'estima que entre el 0,05% i l'1,7% de la població són persones intersexuals, tal com recull el Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH). Les persones intersexuals neixen amb característiques sexuals (incloent-hi genitals, gònades i patrons cromosòmics) que no s'ajusten a les nocions binàries típiques dels cossos masculins o femenins.
En Espanya neixen al voltant de 400 persones intersexuals cada any. Una xifra molt semblant al nombre de persones pèl-roges. Els abusos contra els drets humans de les persones intersexuals inclouen, entre d'altres, l'infanticidi, les intervencions mèdiques forçades i coercitives, la discriminació a l'educació, l'esport, l'ocupació i altres serveis i la manca d'accés a la justícia i els recursos .
No hi ha una única anatomia intersexual
Hi ha fins a quaranta condicions diferents diagnosticades a l'àmbit clínic. Aquesta variabilitat en la composició corporal no sempre es fa evident en el moment del naixement. Tot i això, es posa de manifest que les intersexualitats no són una patologia ni una malformació.
La complexitat de la intersexualitat és múltiple. Ser intersexual no és cap orientació ni identitat sexual, sinó una qüestió física i defensen que hi ha tants tipus de persones intersex com variacions existeixen. Per exemple, una persona pot néixer amb genitals típicament femenins, però comptar amb testicles interns i cromosomes XY (típicament masculins). De vegades es dóna el cas que la persona presenta una composició genètica anomenada “mosaic”, és a dir, les seves cèl·lules tenen cromosomes XXY (masculins i femenins).
En altres ocasions, les persones poden néixer amb un clítoris més gran del que es considera “normal” o un penis més petit del que és habitual. Així mateix, també es consideren persones intersexuals les que neixen amb hiperplàsia suprarenal congènita i síndromes com el de Morris o el de Turner.
Les diverses cirurgies i tractaments a què els nens intersexuals són sotmesos per a “corregir” el seu sexe i aparença són sovint irreversibles i poden ocasionar esterilitat permanent i dolors de per vida; incontinència, pèrdua de sensibilitat sexual i patiment psicològic.
En general, no hi ha raons mèdiques per fer aquests procediments que tenen molts possibles efectes negatius greus en els nens. Dur a terme aquests procediments sense consentiment viola els drets humans. Les persones intersexuals han de poder decidir elles mateixes si volen o no sotmetre's a aquests procediments quan tinguin prou edat per prendre les seves pròpies decisions amb la deguda informació.
