Què queda fora de la llei trans?

Què queda fora de la llei trans? Què queda fora de la llei trans?

La nova Llei és de les més avançades sobre drets trans del món, però deixa fora el reconeixement de les persones no binàries

El que ha quedat fora de la llei

Tant el Ministeri d'Igualtat com les organitzacions de drets LGTBI que van impulsar la norma volien incloure al tràmit parlamentari altres drets que, finalment, s'han quedat fora. Entre ells cal destacar el reconeixement de les persones no binàries. Durant els debats es va estudiar la idea que el DNI no tingués una casella per al sexe, o el d'incloure una tercera casella, però finalment va decaure.

Una altra de les mesures que no s'ha modificat és quant al canvi registral de sexe dels menors de 12 anys. Els grups LGTBI volien que les mesures s'ampliessin als menors, però aquesta mesura també va acabar fora de la llei. Tampoc no es va incloure el tema «violència intragènero» per denominar la violència que pateixen en les relacions de parella de les persones LGTBI.

D'altra banda, si bé la llei reconeix les persones trans migrants, aquestes es veuen obligades a provar que la modificació registral del gènere no és legal o és impossible de facto al seu país d'origen perquè puguin modificar aquestes dades als documents expedits pel nostre país.

Les organitzacions LGTBI es congratulen pels avenços a la norma, però reconeixen que és el primer pas per assegurar els drets per a tot el col·lectiu i que estaran alertes per a la seva implementació.

Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i per a la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI

Què queda fora de la llei trans?

Amb 188 vots a favor, 150 en contra i 7 abstencions, el Projecte de Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans i per a la Garantia dels Drets de les Persones LGTBI, Més conegut com Llei Trans va ser aprovat ahir al Congrés dels Diputats. La nova norma reconeix la autoderminació de gènere i desenvolupa una sèrie de mesures per garantir els drets de les persones LGTBI.

Entre elles, la lliure determinació del sexe en el Registre Civil per la mera voluntat de la persona a partir dels 16 anys. Els menors de 12 anys no podran fer el canvi registral, però sí canviar el seu nom al DNI i ser tractats pel nom desitjat. La despatologització de la condició trans, tal com va acordar la Organització Mundial de la Salut. La norma també inclou un article pel qual els actes de violència masclista comesos abans del canvi de sexe registral no poden ser eludits.

A més, prohibeix la cirurgia correctora als nadons i menors intersexuals (aquells en què les característiques sexuals no estiguin clares en néixer) fins als 12 anys. També prohibeix tota teràpia de conversió que vagi encaminada a modificar l'orientació, la identitat sexual o l'expressió de gènere. La norma obliga a promoure lestudi i la investigació sobre les necessitats sanitàries que requereixen les persones LGTBI i especialment les trans.

Filiació i reproducció assistida

Reconeix la filiació dels fills sense el requisit del matrimoni i estipula que el «el progenitor no gestant» el podeu registrar. La llei torna la capacitat a aquestes dones de poder sotmetre's a tècniques de reproducció assistida amb els mateixos avantatges que tenen les parelles heterosexuals.

Protocols contra l'assetjament

També preveu mesures per a la igualtat de tracte i la no-discriminació en l'àmbit laboral, així com la necessitat de convocar ajut i subvencions per al foment de l'ocupació d'aquest col·lectiu. Obliga les empreses amb més de 50 treballadors a comptar amb un conjunt de mesures que garanteixin la igualtat de les persones LGTBI, així com tenir protocols contra l'assetjament LGTBIfòbic a l'empresa. La norma inclou tota una sèrie de mesures per garantir que l'Estat garanteixi una atenció integral i especialitzada per al col·lectiu, que haurà d'incloure assistència psicològica i jurídica

'Sexili' i àmbit rural

El text compta amb una proposta per a un articulat més extens per a les persones LGTBI al àmbit rural, perquè les administracions públiques garanteixin "la igualtat efectiva en l'accés als recursos i serveis adreçats a les persones LGTBI a l'àmbit rural, en les mateixes condicions que les persones residents en entorns urbans". I també “l'estudi del sexili”, que és “l'abandó de les persones LGTBI del seu lloc de residència per patir rebuig, discriminació o violència, donant-se especialment a les zones rurals".

Què queda fora de la llei trans?

 

Fonts: PúblicelDiario.esEl País

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *