Un estudi de la FELGTB+ radiografia de la situació socioeconòmica de les persones LGTBIQ+ a Espanya
En Espanya, Les famílies LGTBIQ+ són, de mitjana, més pobres. Cobren a l'any un 20% menys que la resta de famílies espanyoles: 26.076 euros anuals davant els 32.216 que percep la població general. Això és, 6.000 euros menys de renda mitjana anual. L'abandó d'hora de casa seva per l'expulsió de la família, la discriminació salarial per la seva condició de gènere, la inestabilitat laboral a què molt es veuen abocats per la proporció més elevada de taxa d'autònoms o la taxa de sensellarisme més gran són, segons la Federació Estatal LGTBI+, alguns dels factors que expliquen aquesta situació.
Segons el informe Estat Socioeconòmic LGTBI+, Estat LGTBI+ 2023 publicat aquest dimecres per la Federació, gairebé dues de cada deu persones del col·lectiu (el 18,9%) ingressa menys de 1.000 euros mensuals, i el 35,8% cobra entre 1.000 i 2.000 euros al mes. O el que és el mateix: només el 30% ingressa entre 2.000 i 4.000 euros cada mes. La situació s'agreuja considerablement entre les persones trans, que reflecteixen una major vulnerabilitat davant la pobresa. Set de cada deu percep menys de dos mil euros mensuals. També hi ha diferències significatives entre els gais i les lesbianes: si el 58,7% de les llars de lesbianes guanyen menys de 2.000 euros al mes, només el 38,8% de les llars de gais reben un sou inferior a aquesta xifra. És a dir, que entre els uns i els altres hi ha una diferència del 20%.
bretxa salarial
Les llars formades per homes gais són les que menys pateixen aquesta desigualtat salarial, davant les persones trans o asexuals, les més agraviades. La gran sorpresa és l'afectació molt forta entre les dones lesbianas. “Podíem esperar certa bretxa perquè el gènere sempre afecta, però hem vist que és un col·lectiu molt vulnerable” i amb nivells de renda “molt polaritzats”, explica el sociòleg i secretari d'organització de la Federació, Ignacio Paredero.
Els resultats reflecteixen també una proporció de 13 punts menys en la taxa d'assalariats.el 71,4% de la població LGTBIQ+ treballa per compte d'altri—. I, per tant, són més autònoms: prop del 23%; davant del 15% de la població general. Davant aquesta conjuntura, la Federació ha demanat a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que acabi d'implementar les mesures d'ocupació previstes en llei trans i que convoqui «amb urgència» la sectorial per «avançar amb el desenvolupament del seu reglament".
Vista la bretxa salarial, és evident que el risc de pobresa i exclusió social es dispara també entre el col·lectiu. L'estudi ha estat realitzat per l'empresa 40 dB al febrer mitjançant 800 entrevistes. S'evidencia una dificultat més gran per pagar el lloguer (el 44,8% de les persones LGTBI+ ha tingut retards en l'últim any davant l'11,6% de la població general) i menys capacitat per afrontar despeses imprevistes (40,3% davant al 35,5%). Es duplica, a més, el percentatge de persones del col·lectiu que no es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies (14% davant del 5,5% de la població general).
Sensellarisme LGTBIQ +
Pel que fa al sensellarisme, 700.000 persones LGTBIQ + han hagut de dormir al carrer al llarg de la seva vida, és a dir, un 2,3% del col·lectiu; un 13,3% va haver de marxar a viure amb amics o parents temporalment; i un 9,3% va haver de viure en un «lloc no adequat com a casa«. De nou, la situació s'agreuja per a les persones trans: només un 50% no ha tingut cap problema de sensellarisme.
També per a les lesbianes, que és la segona població amb més problemes d'allotjament. El 14,7% va haver de viure amb amics o familiars; un 8,8% va haver de viure en un lloc no adequat; i un 7,4% ha hagut de dormir al carrer. «Aquesta xifra, de fet, és la més gran entre totes les identitats i apunta a possibles futures línies de recerca sobre el sensellarisme entre les dones lesbianes«, incideix l?informe.
Un de cada cinc encara no ha sortit de l'armari
L'informe també presenta dades sobre les persones que han fet pública la seva orientació sexual. Un 25% de la població LGTBI+ encara no ha sortit de l'armari, i l'edat mitjana de fer-ho és als 20 anys. Només un 26,8% ho ha expressat abans, dels 15 als 17 anys. Tot i així, la Federació assenyala que les persones del col·lectiu surten cada vegada abans de l'armari, cosa que, incideixen, «mostra l'evolució històrica de la conquesta de drets i l'evolució de la societat".
