La Organització Mundial de la Salut estima que entri un 0,05% i un 1,7% de la població neix amb trets intersexuals
GAYLES.TV.- El 26 d'octubre de 1996 a la ciutat de Boston, Massachusetts, una trentena de persones es van reunir amb la consigna «Prou de mutilacions» davant la Acadèmia Americana de Pediatres. Encapçalades pels activistes Morgan Holmes i Max Beck de la Intersex Society of North America (ISNA), i acompanyades per altres organitzacions, van demanar pels drets a decidir sobre els seus cossos. Des de llavors, el 26 d'octubre va esdevenir el Dia Internacional de la Visibilitat Intersexual amb l'objectiu d'informar, sensibilitzar i conscienciar sobre les problemàtiques, els prejudicis i la vulneració de drets.
Els persones intersex neixen amb caràcters sexuals (com els genitals, les gònades i els patrons cromosòmics) que no es corresponen amb les típiques nocions binàries sobre els cossos masculins o femenins. Intersexual és un terme que es fa servir per descriure una àmplia gamma de variacions naturals del cos. En alguns casos, els trets intersex són visibles en néixer, mentre que en altres no es manifesten fins a la pubertat. Algunes variacions cromosòmiques de les persones intersexuals poden no ser físicament visibles en absolut.
La Organització Mundial de la Salut estima que entri un 0,05% i un 1,7% de la població neix amb trets intersex; el percentatge que representa el llindar superior és similar al nombre de persones pèl-roges. Ésser intersexual està relacionat amb les característiques biològiques del sexe. No és una patologia, ni una malformació. Tampoc no és una identitat de gènere ni una orientació sexual. Una persona intersex pot ser heterosexual, gai, lesbiana, bisexual o asexual, i es pot identificar com a dona, home, tots dos o cap de les dues coses.
Infància i intersexualitat
La pràctica de sotmetre nens i nenes intersexuals a procediments quirúrgics i altres tipus amb el propòsit que el seu aspecte s'ajusti als estereotips binaris del sexe s'ha convertit en una cosa habitual. Aquests procediments, que solen ser irreversibles, poden produir esterilitat permanent, dolor, incontinència, pèrdua de la sensibilitat sexual i patiment mental de per vida, inclosa la depressió. A més, solen realitzar-se sense el consentiment ple, lliure i informat de la persona afectada, qui acostuma a ser massa jove per participar en la presa de decisions, i poden violar els seus drets a la integritat física, si no és objecte de tortura ni maltractaments ja no ser sotmesa a pràctiques nocives.
Les persones intersexuals solen ser objecte de discriminació i d'abusos si es considera que no s'adeqüen a les normes de gènere. Les lleis contra la discriminació no solen prohibir la discriminació contra les persones intersexuals, cosa que les deixa en una situació de vulnerabilitat davant de les pràctiques discriminatòries en diferents contextos, com l'accés als serveis de salut, l'educació, els serveis públics, l'ocupació o els esports.
font: Intersexday, Nacions Unides
Fotografia: Nacions Unides
