Tots podem tenir una part bisexual que pot o no ser evident
Segons Robyn Ochs, bisexualitat és la capacitat de sentir atracció romàntica, afectiva i/o sexual per persones de més d'un gènere/sexe, no necessàriament alhora, no necessàriament de la mateixa manera i no necessàriament al mateix grau ni amb la mateixa intensitat. Això vol dir que les persones bisexuals poden sentir atracció tant per homes com per dones, ja siguin cisexuals o transsexuals, així com persones d'altres gèneres, com els gèneres no binaris. Aquesta atracció no ha de donar-se amb la mateixa freqüència o intensitat cap a tots els gèneres en tot moment, és una cosa que pot anar fluctuant amb la vivència de la persona.
En 1948 el sexòleg nord-americà Alfred Kinsey a la recerca de trencar la concepció dual que es té de l'orientació sexual, va afirmar que hi ha graus intermedis entre l'heterosexualitat i l'homosexualitat. La escala Kinsey estableix set diferents graus de comportaments sexuals, quan tradicionalment se'n consideraven només tres (heterosexual, bisexual i homosexual). Avaluant l'historial sexual d'una persona o els episodis de la seva activitat sexual en un temps donat, es fa servir una escala des de 0, és a dir, exclusivament heterosexual, fins a 6, és a dir, exclusivament homosexual. Proporcionant una gradació a l'orientació sexual, establint graus de bisexualitat, sent molt nou per a la seva època per ser el primer estudi que plasmava tal diversitat i s'allunyava de la monosexualitat llavors comunament acceptada.
La bisexualitat com a punt mitjà de l'escala
Després d'una investigació que va durar més de 15 anys, va arribar a la conclusió que tots podem tenir una part bisexual que pot o no ser evident, encara que més que definir una identitat, aquestes orientacions només són una simple preferència amb llindars o límits no sempre gaire clars. Molt poques persones de l'estudi s'identificaven totalment amb els extrems, l'homosexualitat i l'heterosexualitat, per la qual cosa es dedueix a més que l'orientació sexual no és tan inflexible ni estàtica com es planteja habitualment.
I és que contràriament a allò que hem après, la monosexualitat no és l'única norma. El monosexisme imperant a la societat genera bifòbia, invisibilitat, rebuig i fins i tot agressions. Les persones bisexuals són víctimes de mites derivats del desconeixement d'una societat que les ignora perquè no les poden encaixar en categories tancades, una visió contra la qual lluita aquest col·lectiu.
Esborrat bisexual
La invisibilitat o esborrat bisexual és una altra qüestió de pes, que passa quan s?assumeix l?orientació sexual d?algú en funció de la parella que té en aquell moment. És a dir, si una dona té com a parella una altra dona, habitualment s'assumeix que la seva orientació sexual és lesbiana. I si després té una parella home, s'assumeix que “ha tornat” a l'heterosexualitat.
Aquest esborrat sol contribuir a la síndrome del impostor bisexual, que fa referència al fet de no sentir-se “prou bisexual” com per estar en espais LGTBIQA+, la qual cosa pot portar a un aïllament o ocultació de la pròpia orientació. I també se segueix escoltant parlar d'una altra sèrie de prejudicis, com que les persones bisexuals són vicioses o que són més infidels. Però no són res més que això, tòpics. És molt habitual que les persones bisexuals acabin interioritzant aquesta sèrie de prejudicis sobre si mateixes de tant sentir-ho. Quan això passa, estem parlant de bifòbia interioritzada.
