Pride BCN 2022 Lesbianes, visibles i poderoses!

La campanya #BOLLOMAMI ha projectat la visibilitat de les lesbianes (cis, trans i no binàries) i ha generat un important impacte social.

Les lesbianes, protagonistes absolutes del Pride Barcelona 2022. Per primera vegada Barcelona dedica el Pride a les dones lesbianes sota el lema Lesbianes, visibles i poderoses! acompanyat del hashtag #Bollomami.

El grup motor del Pride Barcelona 2022, format per lesbianes cis, trans i no binàries de Famílies LGTBI, Acathi, Casal Lambda, Generem, LB Talks, Observatori contra l'Homofòbia, STOP, BRS i Gender and LGBT Lab, està orgullós d'haver culminat amb gran èxit aquest Pride Barcelona 2022 dedicat a la visibilitat lèsbica. «Les lesbianes som la frontissa entre el moviment feminista i el moviment LGBTI» comenta Maria Giralt Castells, Directora de l' Social Pride BCN.

Un cop finalitzada la manifestació, i després d'un minut de silenci en record de les víctimes de Oslo, es va procedir a la lectura del manifest a càrrec de les integrants del grup motor, Montse Mota, Núria Becerra, Mariajo Espina, Beli Klein, Laura Pi, Laura Jiménez, Thael, Lina Mulero i Maria Giralt.

Manifest Pride Barcelona 2022

Pride_lesbianesLes lesbianes, brioixeres, truiteres, areperes, camioneres… les dones que estimem i tenim sexe amb altres dones, siguem dones cis, dones trans, o no binàries, celebrem aquest any el Pride de les identitats lesbianes.

I per què un Pride dedicat a les lesbianes?

Perquè les lesbianes encara som víctimes de lesbofòbia i patim agressions pel fet d'anar agafades de la mà pel carrer i fer-nos petons a la via pública.

Al llarg de la història, el desig sexual entre dones ha estat negat, prohibit, reprimit i invisibilitzat a causa del fal·locentrisme del sistema patriarcal. Això quan no ens han “matat” o “suïcidat” al llarg de tota la literatura universal i gran part de la història del cinema.

I sabeu què? Ja estem fartes!

La suma del patriarcat, que emfatitza la desigualtat i violència que pateixen les dones a la societat, unit a l'heteronormativitat que provoca violència estructural invisibilitzant les pràctiques no normatives, dóna com a resultat que les lesbianes siguem doblement discriminades, com a dones i com a lesbianes. I triple o més si sou una lesbiana trans, racialitzada, d'edat avançada, migrant, amb una expressió de gènere no normativa o amb diversitat funcional.

I perquè som invisibles malgrat encapçalar l'acrònim LGBTIQA+!

… Però existim i som moltes!

Estem al vostre voltant, som les vostres veïnes, les metgesses, les mestres, les educadores, els vostres caps, les jugadores del vostre equip preferit, les caixeres del supermercat, les mares que portem les filles, fills i filles a l'escola, estem per tot arreu , però és possible que no ens vulgueu veure. Fer-ho seria reconèixer-nos. No ens agraden les etiquetes, però calen fins que aquest reconeixement sigui real i efectiu.

L'etiqueta lesbiana ens converteix en lliures, poderoses, lluitadores, valents, rebels, atrevides, emprenedores, aventureres, independents, i sí, també ens converteix en amazones, perquè les diferents identitats lesbianes ataquen directament el moll del patriarcat, fent saltar pels aires qualsevol intent d´apropiació dels nostres cossos, de les nostres vides.

Desobeïm el sistema patriarcal pel sol fet d'existir, sovint sense ser-ne conscients i aquesta desobediència ens porta a l'autogestió, la solidaritat, la sororitat ia la recerca de noves estructures socials que ens facin més lliures a tots.

Algú dirà, “però si les lesbianes ja us podeu casar i tenir fills, què més voleu?” Doncs volem la igualtat equitativa real.

Perquè les lesbianes encara no tenim garantit l'accés a tècniques de reproducció assistida dins del sistema sanitari a l'àmbit estatal. I a Catalunya, on sí que ho està, el procés de la reproducció assistida és massa lent.

Perquè si les parelles lesbianes no estem casades, no ens podem registrar com a mares de les nostres criatures, siguin de filiació directa o per adopció, al contrari que les parelles heterosexuals en la mateixa situació.

Perquè les famílies LGTBI, formades majoritàriament per lesbianes, no tenim llibertat de moviment a tota la Unió Europea atès que hi ha països de la UE que no reconeixen els nostres drets. En aquest sentit, exigim una resolució vinculant perquè els drets de les nostres famílies siguin reconeguts a tota la Comunitat Europa.

Perquè els protocols datenció mèdica i ginecològica no estan adaptats a les dones lesbianes. Tampoc no se'ns informa dels mètodes de protecció per a les dones i altres persones amb vulva a l'hora de mantenir relacions sexuals. Fa falta sensibilització i formació del personal sanitari, especialment datenció primària i ginecològica.

Perquè la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar encara no està implementada en els programes de formació i informació dirigits a tots els centres educatius ni tampoc en l'àmbit laboral.

I no oblidem el dret d'asil a l'Estat espanyol de les dones lesbianes que pateixen múltiples violències per la seva orientació sexual i identitat de gènere als seus països d'origen.

Per tot això, les lesbianes, siguem cis, trans o no binàries, demanem l'aprovació de la Llei Estatal d'Igualtat LGTBI i la implementació efectiva de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGTBI. I també l'aprovació de la Llei Trans, que ens afecta directament moltes de nosaltres.

I sí, les lesbianes, bolleres, truiteres, areperes, camioneres… i bollomamis, volem canviar el món, perquè a més de lesbianes som feministes, ecologistes, animalistes, i som les amazones que defensem la nostra Terra, els nostres boscos, rius i mars. I ho volem tot!

Us convidem a totes, tots i tots a acompanyar-nos!

 

Aquest manifest està dedicat a les nostres companyes Joana Barrafont i Mar Llop, que ens han deixat aquest any, però també a Maria Mercè Marçal, Gretel Ammann, Jennnifer Quiles, Maria de Carmen Tovar “Daniela” ia tantes dones lesbianes que ens han llegat la seva obra impregnada pel seu desig i amor cap a les dones.

(...) Dins la piel de l'ona salada

serem 500, serem mil.

Perdrem la compte a la tombada.

Junts farem nostra la nit.

(Fragment de Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal)

I com sabem que ens preguntareu per la música del vídeo, hi va: Xocolata Remix Lesbian Reggaeton – Com M'agrada A Mi.

Pride_lesbianes

 

 

Bollomami

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *