El Dia Internacional de l'Orgull ve marcat per l'auge de la dreta que posa en perill els drets LGTBIQ+
Vénen temps convulsos. Qui mai ha posat el cos per defensar els drets LGTBIQ + ho fa olor, ho sap. 28J. Estem de celebració i estem reivindicant; no és incompatible. Perquè si alguna cosa uneix el col·lectiu és l'actitud petard, la festa, la purpurina i sentir-se minoria. Saber-se amenaçat. Aquests darrers dies s'han encarregat d'anar deixant miguetes perquè els més avizors puguem unir els punts.
Tot just un titular diminut en un diari local que publiqui l'agressió, amenaces de carregar-se la Llei Trans, uns insults a l'institut, veto a la Ministra d'Igualtat, un inspector censurant els pits de Rocío Saiz en Múrcia, unes banderes despenjades a Nàquera, les corts valencianes dirigides per una antiavortista ultracatòlica que nega la violència de gènere, cartells que llencen a les escombraries la nostra bandera, petites centelleigs del que arribarà com un tsunami ben aviat.
Una dreta desacomplexada
La ultradreta no s?amaga. La dreta li balla laigua. I les persones que les van votar són responsables del que ens passi. Dels drets que perdrem si guanya la dreta i extrema dreta, drets que tant van costar conquerir. Es burlen de la nostra por i la nostra indignació perquè encara els donem més visibilitat. S'expandeixen exponencialment i com més brutal és l'atac, més rèdit en treuen.
Els mitjans de comunicació els han fet la campanya, donant-los veu, comprant-los el marc mental. El populisme va guanyant la partida. Segons la darrera enquesta del CIS sobre relacions socials i afectives postpandèmia, un 9% de la població espanyola se sent part del col·lectiu LGTBIQ +. Al voltant d'uns tres milions de persones amb dret a vot. Defensar els drets LGTBIQ+, els drets de les dones, els drets de les persones immigrants és defensar els drets humans i mostra els valors d'una societat.
Aquest 28J surt a defensar l'orgull, diverteix-te i reivindica. Però no t'oblidis de fer el mateix el 23J.
