Avui, 26 d'abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica la consigna és clara: #HazteVisible. I Sandra Barneda, Nagore Robles i Magalí Dalix així ho fan.
GAYLES.TV.- És curiós les polèmiques que dispara la celebració d'aquest dia fins i tot dins del col·lectiu de dones lesbianes. S'argumenta que no es tracta d'“exposar-se” més sinó de normalitzar. S'afirma que reivindicar ser visibles contribueix a disparar la lesbofòbia i que besar-se, abraçar-se, acariciar-se en públic (òbviament no estem parlant d'escàndol públic sinó de la manifestació normalitzada de l'afecte entre dones) és una cosa que, senzillament, s'ha de viure amb tranquil·litat sense necessitat establir una data que ens visibilitzi.
Però veurem, potser la vivència lliure i espontània en espai públic de la relació entre dones ja està normalitzada? De debò? Doncs que bé i com me n'alegro! Perquè jo no m'he assabentat…. El que sí que està tristament normalitzat és el dret que se segueixen atribuint alguns d'insultar, intimidar, agredir i vexar les parelles de dones que s'atreveixen a fer en públic allò que normalment fa qualsevol parella heterosexual: prendre's de la mà, abraçar-se, besar-se , manifestar-se tendresa, en fi, allò que ells mateixos fan quotidianament amb les seves núvies. I després hi ha “els tolerants”, els de “a mi em sembla bé i ho respecto, que es vulguin, que es casin… però vaja, que el que hagin de fer ho facin a casa seva, que tampoc cal muntar el numeret”… aquests són els pitjors, els llops amb pell d'ovella que s'escandalitzen d'un petó entre les dones mentre es pengen la medalla de la comprensió. I és que és allò de sempre, qui “tolera” se sent superior a la persona “tolerada”, fa l'esforç de permetre que existeixi, l'accepta a la seva realitat. Error. Existim a desgrat seu, ens estimem sense més ni més, manifestem aquest amor sense el permís del “tolerant”. De fet acceptem compartir l'espai públic amb la seva estupidesa i la seva arrogància, els “tolerem”.
A més, potser els drets de què gaudim no s'han aconseguit amb la lluita, l'“exhibició” i el risc de tantes dones lesbianes que ens han precedit? Elles, les que han sortit d'armaris que feien pudor a naftalina i caspa, les que donaven la cara als carrers quan el franquisme encara cuejava, les que trucaven a timbres clandestins per poder besar altres dones sense acabar passant la nit a la caserna.
I és que, per desgràcia, la bretxa que separa els gèneres i els seus drets continua sent més ampla del que volem reconèixer i això també afecta l'acceptació social de les diferents opcions sexuals. Ser dona i lesbiana implica una doble rebel·lia perquè trenca amb l'estereotip del sotmetiment al mascle. I si no és fàcil sortir de l'armari en família, fer-ho com a personatge públic té un mèrit que des d'aquí volem reconèixer.
Gaudeix del vídeo i recorda que no ets una excepció, trenca la norma per poder viure sense normes!
Feliç dia a totes!
GAYLES.TV
televisió Online
