L'Ambaixada dels EUA a Espanya va avançar la celebració del Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia (la data oficial de la qual és el 17 de maig, dia en què es commemora l'eliminació de l'homosexualitat de les llistes de malalties mentals per part de l'Organització Mundial de la Salut el 1990) en una trobada organitzada al costat de Lesworking, Diversity Consulting i la Cambra de Comerç LGTB en Espanya DiverSpain i en el qual Gayles.tv hi va ser present. L'esdeveniment va tenir lloc al American Space Madrid, seu oficial de l'ambaixada americana.

Conduït per la consellera de Diplomàcia Pública, Kate M. Byrnes, que va reforçar amb la seva participació el compromís del Govern dels EUA en la promoció dels drets humans, inclosos els del col·lectiu LGTB. Al panell van participar Margarita Alonso, Directora General a la Fundació IE, Luis Abolafia, Director de Programes Internacionals de l'ONG nord-americana 'Gay & Lesbian Victory Institute' i Maria Pachón Monge, primera dona transsexual a l'exèrcit espanyol.

Margarita Alonso, va ressaltar la importància de la inclusió, la visibilitat i la normalització, així com la necessitat de parlar-ne, tenir referents i buscar aliats. Luis Abolafia va destacar el valor de la diversitat en la representació política, mentre que Maria Pachón Monge va oferir el seu testimoni com a dona transsexual, tant en l'àmbit personal com en l'àmbit professional.

Altres ambaixades nord-americanes pel món també organitzen esdeveniments per ajudar a fomentar els drets humans de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. L'ambaixada de Madrid hissera la bandera arcoiris pel Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfòbia el proper dissabte 17 de maig, mostrant així el seu suport a la causa. Es demostra així la llarga tradició dels americans en una lluita per la llibertat, la democràcia i els Drets Humans, en paraules del mateix ambaixador James Costos.

Sens dubte va ser una jornada lúdica i educativa on van quedar clares les millores i l'evolució que ha de seguir la societat per arribar a la normalització i l'acceptació.

La utilització de sigles compta amb defensors i detractors. Alguns creuen que confon els menys informats i altres que compleixen una funció política i dintegració. Actualment s'ha estès l'ús del terme LGTB per referir-nos a individus dorientació no heterosexual, en concret a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. La seva progressiva implantació també ha estat motiu de controvèrsia, a alguns els semblen massa políticament correctes per pretendre donar cabuda a opcions que no sempre han anat precisament de la mà, però també n'hi ha que se senten excloses.

Diversos han estat els intents per ampliar el nombre de lletres. El primer va ser amb la Q de “queer” que pretenia englobar tots els que no se sentien identificats, després van venir les 3 T de transsexual, transgènere i transvestit, la P de pansexuals y poliamorosos, l'A de aliats heterosexuals i l'O de omnisexuals. En fi, una autèntica sopa de lletres que amenaça de convertir el terme en una cosa tan impronunciable com inacceptable pels mateixos representats.

Alguns mitjans de comunicació LGTB han optat per incloure la I que fa referència a les persones intersexuals. El recent reconeixement de la intersexualitat com una opció de gènere en el cas d'Austràlia i el debat que s'ha originat a altres països, avala aquesta opció que des de Gayles.tv donem suport. A partir d'ara doncs adoptarem el terme esmentat LGTBI per referir-nos al conjunt de col·lectius no heterosexuals, esperant contribuir així al major coneixement i acceptació de totes les opcions.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

Tal és la vergonya i el menyspreu cap a allò femení en Afganistan, que algunes mares prefereixen creure i fer creure al món que han tingut un nen tallant els cabells i vestint les seves filles com a nois. Hi ha una percepció social arrelada i dominant a l'Afganistan que mentre no criïs un home, no ets res, no vals res. El diari el Correu ens explica en un article aquesta realitat.

Se'ls anomena 'bacha posh', vestida com un nen en llenguatge Dari. Són fills inventats. Només quan arriben a la pubertat i les nenes són casadores i en poden treure alguna cosa (ajudes econòmiques dels seus marits, etc.), els permeten recuperar la seva identitat i tornar a ser dones.

Però per si això fos poc, el drama va més enllà. Creixen gaudint dels privilegis de ser home a l'Afganistan: reben una educació, poden anar sols pel carrer, vestir com vulguin, jugar, riure, fer el que vulguin, dir el que vulguin. Però quan arriben a l'adolescència, perden tots aquests privilegis. D'un dia per l'altre, sense més explicació que «ara ets dona, t'has de comportar femeninament, has de vestir un burca, casar-te amb aquest home, donar-li fills i no obrir mai més la boca. Has de ser invisible».

Hi ha una creença que reforça aquesta pràctica. Si la família vesteix una nena com a nen, la sort farà que en un embaràs futur aquesta mare il·lumini un home. Els líders religiosos fan els ulls grossos davant aquesta situació i les famílies semblen practicar-ho àmpliament i acceptar-ho com una pràctica natural i sana, en una societat clarament malalta.

Algunes 'batxa posh' han assegurat que ser criades com a nen va augmentar la seva autoestima a la infància i els va servir per tornar-se dones independents, amb una educació, una feina i unes vides satisfactòries. Però en altres casos, la por de només il·luminar noies i que els seus marits les abandonaran o prendran una altra dona, porta moltes dones a sentir una immensa inseguretat i por. Aquest sentiment acaba fent víctimes a les seves filles i les converteixen en un 'batxa posh'. Ja que una dona sense marit a l'Afganistan, encara és més invisible i menyspreable que una dona casada.

(Article via El Correu: Les nenes nen de l'Afganistan)

Potser Espanya és un dels països més gayfriendly d'Europa, potser nosaltres creiem que estem a prop d'una normalització i acceptació del col·lectiu LGTBI. Però a altres països europeus necessiten tot el nostre suport en la lluita, la nostra lluita, perquè ja no estem parlant d'acceptació d'un col·lectiu, sinó de respectar una cosa tan fonamental com els drets humans. Així doncs és important analitzar tots els programes electorals de les eleccions Europees d'aquest cap de setmana, i informar-nos bé de tot allò que ens pot afectar com a individus i com a col·lectiu.

Per aquesta raó la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) i l'associació transnacional ILGA-Europe han fomentat la campanya europea.Sortir» (a Espanya «Dóna el Pas«). Una iniciativa per promoure que els qui es presentin al Parlament Europeu coneguin les demandes del col·lectiu LGTBI i es comprometin a defensar-les.“La nostra campanya Dóna el Pas és una guia per veure qui contesta a les nostres inquietuds: a partir d'aquí, que cadascú decideixi.” FELGTB s'ha sumat a aquesta iniciativa per marcar a Europa un camí de lluita pels drets humans. La Unió Europea és un instrument necessari per assentar aquests avenços i garantir-los fora de les nostres fronteres. aquest vídeo ho explica de manera molt clara.

De les candidatures espanyoles que concorren a aquestes eleccions europees, 162 han signat el compromís. Parlem de components de les llistes de PSOE, L'Esquerra Plural, L'Esquerra pel Dret a Decidir, Coalició per Europa, Podem, Primavera Europea, Els Pobles Decideixen, PACMA, el Partit Pirata, el Partit X i un candidat del PP i un altre del Partit Andalucista. En total són més de 970 aspirants a tot Europa que s'han sumat a la iniciativa. Si es confirmessin les dades de l'última enquesta de Metroscòpia per a El País, 28 dels 54 representants d'Espanya al Parlament Europeu defensarien el manifest “Da El Paso”: 19 del PSOE, 3 dels 6 de l'Esquerra Plural, 1 dels 3 de l'Esquerra pel Dret a Decidir, els 2 de Coalició per Europa, 1 dels 19 del PP i els caps de llista de Podem i Primavera Europa.

La política europea es compromet amb el col·lectiu LGTBI. Esperem que tots els ciutadans i ciutadanes responguem a aquest compromís de la classe política amb els nostres vots. L'exemple i la unió que podem demostrar aquest cap de setmana en aquestes eleccions serà un clar referent per a la lluita pels drets humans, un acte de visibilitat per a tothom.

Diumenge passat 25 de Maig es van celebrar les eleccions al Parlament europeu. Quatre-cents milions de ciutadans amb dret a vot van ser cridats a les urnes i els resultats obtinguts en alguns dels països participants als comicis posen els pèls de punta. En la França la extrema dreta del Front Nacional va guanyar les eleccions obtenint el 25% dels vots emesos seguida de prop per la UMP (dreta tradicional) amb el 20% dels sufragis.

Aquestes xifres no es poden deslligar d'altres tant o més esgarrifosos, les presentades recentment per SOS Homophobie que parlen d'un augment del 78% dels actes homòfobs el 2013 respecte al 2012. Una agressió cada dos dies, 3.517 accions homòfobes denunciades i la constatació que les frases injurioses o difamatòries i les crides a la violència contra els homosexuals a internet, s'han multiplicat per tres.

El fet que aquestes xifres es produeixin en un any marcat a França pel debat sobre l'aprovació del matrimoni homosexual, no ens ha d'impedir reflexionar sobre la importància del nostre vot a l'hora de donar suport, cadascun al seu país, a les organitzacions i partits que defensen els nostres drets. Amagar el cap a la sorra no farà que l'enemic desaparegui. Tenim una arma que es diu urna i milers de bales en forma de paperetes de vot. Fem un ús intel·ligent de tot això.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

Anna Wintour és coneguda per ser la directora de Vogue USA i per ser temuda per molts dels dissenyadors que comencen al món de la moda. Si ella diu que la teva col·lecció no està a l'alçada, pots estar segur que has de fer poc aquesta temporada, potser la següent anirà millor… Però ara hi ha algú més que ha de témer Anna Wintour i no és un dissenyador: el sultà de Brunei, Hassanal Bolkiah, propietari de la cadena d'hotels Dorchester Collection.

Per què? Què ha fet per enfadar la temible Anna Wintour? Hassanal Bolkiah va instaurar aquest abril una nova llei a Brunei on pretén que el sexe anal sigui condemnat amb pena de mort per apedregament, juntament amb altres delictes com la violació, adulteri, sexe extramarital etc. Sembla mentida que estigui legislant una cosa tan privada com el sexe entre una parella, ja sigui heterosexual o homosexual, i posant a la mateixa alçada el sexe anal o l'adulteri amb la violació.

Per aquesta raó Anna Wintour, juntament amb Glamour i altres publicacions del Grup Condé Nast, s'han proposat boicotejar tots els hotels del grup Dorchester Collection i per tant també “Le Meurice” de París. En aquest mític hotel és on s'allotja tot el star system del món de la moda durant la setmana de la moda de París i durant altres esdeveniments fashion que transcorren al llarg de l?any. Aquestes van ser les paraules de Wintour quan el diari New York Times li va preguntar sobre aquesta iniciativa: “Mentre sóc sensible a l'impacte potencial que aquest tema pot tenir per al meravellós staff de l'hotel Le Meurice, no em puc allotjar en aquest hotel sense tenir càrrecs de consciència".

En la mateixa línia es va manifestar el director del grup editorial Condé Nast, que va dir que "Totes les publicacions del grup han triat participar d´aquest boicot al sultà de Brunei i als seus hotels". L'editora de Glamour, Cindi Leive, va afegir: “No crec que aquest sigui un tema polític, crec que aquest problema va més enllà, tracta sobre els drets humans bàsics i cap hotel no és tan bonic que quedi exempt de complir-los o tenir-los en compte”.

Wintour, Leive i Condé Nast s'han unit a altres celebritats d'alt nivell com Richard Branson, Brian Atwood, Sharon Osbourne i Lisa Vanderpump per promoure el boicot als hotels Dorchester Collection en protesta contra les lleis clarament anti-gais del sultà de Brunei. El món fashion i Hollywood estan mostrant un gran compromís amb els drets humans i LGTBI, i se l'han jurat al sultà com no recull les legislacions.

La banda canadenca Arcade Fire va presentar a mitjans de maig un nou videoclip que prometia donar molt a parlar. La cançó We Exist va comptar amb l'actor Andrew Garfield com a protagonista d'aquest vídeo musical, enregistrat al festival Coachella (Califòrnia), on la banda va ser cap de cartell. We Exist narra la història d'una jove transsexual, com se sent observada i maltractada en un atac en un bar, com li parla al seu pare, incapaç d'explicar-li per què aquesta situació continua passant.

Encara que el seu llançament va ser força reeixit a les xarxes socials, el vídeo va rebre dures crítiques per part de la comunitat transsexual, especialment per la cantant punk Laura Jane Grace, qui a través de Twitter va protestar a la banda per no haver elegit un actor transsexual, en lloc d'un actor famós. “Querits @arcadefire, potser en fer el vídeo per a una cançó que es titula We Exist hauríeu d'haver triat un actor transsexual en lloc de Spiderman.» va escriure l'artista, afegint que treu profit erròniament i perpètua els estereotips.

En una entrevista per a la revista The Advocate, el director del videoclip, David Wilson, va respondre a les crítiques assenyalant que l'elecció de l'actor havia estat la correcta. En parlar amb Andrew Garfield i veure el seu compromís amb la causa i la passió cap al personatge creat i cap al projecte, es va sentir convençut, a més d'afalagat. «Que un actor del seu calibre s?involucri tant emocionalment en un projecte així és una cosa molt especial», va confessar Wilson. Per part seva, Win Butler, vocalista de la banda, ha assenyalat que una vegada que publiques alguna cosa a internet, té un impacte en les vides de les persones d'una manera molt poderosa. I va respondre al tweet de Grace així «Per a un nen gai veure l'actor de Spiderman interpretant aquest paper és molt poderós, al meu entendre”. Our Lady J, cantant trans que va ajudar Garfield a preparar el personatge, va confirmar al seu torn que tots dos veien el personatge com un jove explorant el seu gènere, no com una dona transsexual.

Veurem com segueix la polèmica i com Arcade Fire defensa aquesta cançó ara que són en plena temporada de festivals, avui mateix a Barcelona amb Primavera Sound. Tu que penses?

Videoclip We Exist – Arcade Fire

Entrem de ple al mes de juny, el que vol dir sol, platja iel mes de l'Orgull! L'equip de Facebook s'ha volgut sumar a les celebracions i ha inaugurat amb l'arribada del mes del Pride per excel·lència una nova col·lecció de 28 stickers LGTBI (adhesius) gratis per al seu xat. Dissenyats per l?artista Cathy Lo, aquests stickers s?han llançat aquesta setmana, però es mantindran disponibles indefinidament.

La xarxa social se segueix posicionant a favor i en suport de la comunitat LGTBI. Recordem els canvis de febrer, quan Facebook USA va ampliar a 50 les opcions d'elecció de gènere. A més Zuckerberg i les mateixes oficines de Facebook a Menlo Park (Califòrnia) han participat a les celebracions del Pride de San Francisco.

En la seva línia de stickers per a l'Orgull hi ha lloc per a tots i totes, sota el títol «Love is universal»: famílies de mares homosexuals, parelles a la carrossa de l'orgull, matrimonis entre homes, entre dones, gent gran LGTBI, mariners, arc de Sant Martí, etc. Realment aquests adhesius mostren un univers de personatges força ampli.

Ja en tens? Només has de clicar el botó de la cara somrient al xat de Facebook i seleccionar el conjunt «Orgull» a la Botiga de Stickers. Ara més que mai, ¡¡comparteix l'amor a Facebook!

La frase “més barat que a Andorra”, es va popularitzar als anys seixanta quan també van començar les excursions al “petit país dels Pirineus”. La pràctica absència d'impostos afavoria el trànsit de càmeres fotogràfiques, roba d'esquí, tasses de duralex i altres bagatel·les amb els veïns països de França i Espanya.

El que sembla també s'està venent barat a Andorra és la dignitat d'alguns dels seus ciutadans. Recentment ia proposta del Partit Socialdemòcrata, s'ha debatut al Parlament Andorrà la llei que ha de regular les unions civils entre persones del mateix sexe. L'escull insalvable ha resultat ser la definició de “matrimoni” i la igualtat pel que fa als drets d'adopció. Els Demòcrates per Andorra, amb majoria absoluta al Govern Andorrà, es dobleguen així a les amenaces del Arquebisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, que va declarar la incompatibilitat del càrrec com a Copríncep d'Andorra amb l'aprovació del matrimoni gai.

Andorra és un coprincipat parlamentari on la prefectura de l'estat l'ostenten l'arquebisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. Un bellíssim país que amb prou feines aconsegueix espolsar-se l'etiqueta de paradís fiscal. Els andorrans no mereixen viure sota la doble moral dels que no veuen cap problema per afavorir l'evasió d'impostos de ciutadans de països veïns mentre neguen la igualtat de drets del col·lectiu LGTBI.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

S'acosta l'estiu i és hora de planificar les vacances. Sigui quin sigui el teu pla, hi ha certs països que millor no plantejar-se visitar, en concret 22 països no gaire «friendly». La Confederació Espanyola LGBT «Col·legues» n'ha elaborat una llista de 22 països que en els darrers anys han castigat la diversitat sexual, així que ja sigui per seguretat, integritat, compromís o boicot, millor no incloure'ls a les teves opcions de turisme.

Els destins més homofòbics han estat Afganistan, Aràbia Saudita, Brunei (Anna Wintour ja va fer el seu cas en el cas de Brunei), Egipte, Unió dels Emirats Àrabs, Gàmbia, Ghana, Jordània, Índia, Iran, Mauritània, Nigèria, Pakistan, Rússia, Senegal, Síria, Somàlia, Sudan i Sudan del Sud, Uganda, Iemen i Zimbabwe.

Col·legues ha estudiat cas per cas quins són els pitjors destinacions del món, en funció de la seva odi cap a la comunitat gai i les persecucions que pateix. També sobre la base de les legislacions que no permeten al col·lectiu LGTBI expressar-se en llibertat en espais públics i privats, que els empresona, i que en el pitjor dels casos, els tortura i els condemna a mort. «Viatjar a un país on pel simple fet d?estimar una persona del teu mateix sexe les autoritats et puguin multar, maltractar o matar és un risc que seria estúpid córrer», manifesta Javier Checa, organitzador de l?estudi i coordinador de Turisme LGTBI de Col·legues.

per sort les alternatives i opcions són infinites i atractives. Per a platges paradisíaques, alguna illa grega com Santorini, o Eivissa, Hawaii, Còrsega, Formentera. Per a grans ciutats modernes i cosmopolites tenen molt a oferir destinacions com Londres, Mont-real, Vancouver, Toronto, Berlín, Nova York o San Francisco, entre moltes altres. Per descobrir tresors perduts i amagats aleshores Costa Rica, Argentina, Mèxic o Xile. Ara que t'hem donat algunes idees, ja comença a planejar les vacances úniques, irrepetibles i, sobretot, dignes.

Hi ha contes diferents, contes en què per què no pot una damisel·la en problemes ser rescatada per una bella princesa o els prínceps trobar l'amor en un altre príncep. Jeffrey Miles, autor del llibre “The Princes and the Treasure” (Els Prínceps i el Tresor), volia que tant els joves com els adults poguessin llegir un conte de fades que inclogués un matrimoni igualitari. És una realitat a la societat i ha d'estar reflectit també als contes infantils, igual que ho estan l'adopció internacional, la família monoparental, etc.

Aquest llibre il·lustrat infantil està obtenint molt bones crítiques a Amazon (el portal online on es pot adquirir). Qualsevol que tingui fills i filles ha de comprar el llibre per tenir-lo al costat dels seus altres llibres de contes de fades. La història és entretinguda, les il·lustracions precioses i el missatge és tan important com necessari. Només amb petits passos com aquest podrem crear-ne una societat lliure d'estereotips.

A Jeffrey Miles la inspiració li va arribar estant en un parc d'atraccions amb els seus fills, contemplant un d'aquells espectacles amb ball i personatges que relaten les típiques aventures d'«aposto cavaller rescata la princesa i van ser feliços i van menjar perdius». El mateix autor ho explica: «En aquell moment quan vaig veure els prínceps i les princeses plegats vaig pensar, Per què no hi ha prínceps gais o princeses lesbianes?» Aleshores va decidir que crearia el seu propi conte de fades, on els nens i nenes poguessin trobar rols i referències més àmplies i variades. Que veiessin que hi ha moltes més opcions i que totes són correctes.

Via Weerly: El Príncep és gai a The Princes and the Treasure

El proper dijous comença el mundial de futbol de Brasil coincidint amb el mes en què els homosexuals de tot el món celebren el Dia de l'orgull Gay.

En els darrers mesos hem vist sortides de l'armari en múltiples disciplines esportives, però sembla que el futbol es resisteix a fer el pas. Es diria que l'esport rei continua sent el darrer bastió de les mentalitats més retrògrades i patriarcals. recentment José Antonio Camacho va ser requerit sobre això en una entrevista realitzada per Risto Mejide. A la pregunta de si era la por el que impedia sortir de l'armari als gais que juguen a la divisió d'honor, Camacho es va limitar a respondre reiteradament que, en molts anys de dedicació al futbol, mai havia conegut un jugador gai. D'això, senyor Camacho, se'n diu visió de l'estruç, un enterra el cap a terra i no veu el que no vol veure.

Afortunadament i en contraposició a la negació i ceguesa d'alguns, en són moltes les campanyes que estan reivindicant el dret a ser obertament qui és. Avui us volem mostrar un vídeo de suport a tots aquells atletes que senten l'orgull del joc i de les vides. Perquè com va dir Nelson Mandela “l'esport té el poder de canviar el món”.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

La vida més enllà dels 50 sona a ciència ficció quan se'n tenen 25, cosa que els passa als altres en una dimensió paral·lela. Ens vam creuar pel carrer amb amables ancianes i respectables avis sense pensar que sovint ens miren des de les portes entornades d'armaris que mai no es van atrevir a obrir. Vides segrestades per el silenci i la por, per la mentida i el sobreentès. Són els nostres grans, són els que algun dia també serem.

Vivim immersos en la cultura del culte al cos ia la joventut, just quan l'esperança de vida es perllonga més en el temps. El edatisme, o marginació per motius d'edat, s'acusa especialment a la comunitat LGTBI. Passada la barrera dels 50 s'afronta una doble invisibilitat, la que provoca l'homofòbia i la negació del propi col·lectiu víctima de la síndrome de Peter Pan.

Urgeix obrir un debat profund sobre el tema, promoure iniciatives com la «enquesta sobre les necessitats de la gent gran LGTB» que impulsen la Fundació Enllaç il´Ajuntament de Barcelona. Impulsar activitats de lleure, pisos tutelats, espais de trobada… No es tracta de negar la integració, però sí d'evitar penoses voltes a l'armari en geriàtrics on haver de tornar a amagar emocions i vivències.

Els maies creien que en fer 52 anys tornàvem a néixer després de travessar per totes les variables d'experiència. Hi ha més vida, no és el final del joc.

Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv

Recuperar-se d'un festival de música com el Sónar no és fàcil, sobretot tenint en compte la depressió a posteriori sabent que fins un any més tard no es podrà gaudir de tanta bona música i artistes de renom junts. Aquest any Sónar ha tingut dos clars destacats: el pop i les dones. tot amb un aire molt nòrdic. La barreja de cançons captivadores, tornades enganxoses i el cartell més femení de tots ha fet que Barcelona visqués la setmana passada un Sónar memorable.

A Sónar es viu la música a dojo i encara ressonen als nostres caps els ritmes ballables electropop de la francesa Ielle i el seu grup homònim. A Sónar de Dia vam poder gaudir amb els sons trip-hop, r&b i pop electrònic de Jessy Lanza. I per a pop electrònic com cap Lykke Li va presentar la seva mes que famosa barreja de llenguatges amb el seu darrer treball I Never Learn. Altres noies que han conquerit els escenaris del Sónar aquest any han estat la sueca i mítica Cirerer Neneh, la darrera sensació de l'escènica nòrdica MØ i Robyn, que aliada amb el duo noruec Royksopp, van oferir un concert d'aquests per explicar als néts. El festival va presentar també els xous de noves muses del panorama electrònic underground, com Llorer Halo, Nisennenmondai, Inga Copeland, Fatima Al-Qadiri o Asma Maroof (aquestes dues últimes al projecte Future Brown), a més de les nacionals BFlecha, Cristina Checa (de Desert) i Eme DJ.

I no només les noies ens van fer vibrar. El jove artista francès nen de fusta era un dels concerts més esperats, i no va decebre ningú. Els seus arranjaments orquestrals i estructures electròniques ens van portar al pop més emocional. Caribou va ser del millor de divendres nit i Four Tet va escalfar la nit d'un dissabte de luxe, on l'esperat nou xou de Massive Attack va captivar tots i totes, que repetia després del concert inaugural del dijous 12.

Sónar és molt Sónar i aquí només fem un repàs d'alguns destacats. Igualment, és difícil explicar amb paraules la tremenda proposta d'electrònica que el festival ens ofereix en només 3 dies. Afortunadament ja sabem que l'any que ve tindrem més, no només per nova edició, sinó perquè Sónar viatja també a Estocolm, Cape Town i noves destinacions com Bogotà i Santiago de Xile. Així que és qüestió de seguir Sónar pel món o esperar 365 dies i tornar a viure aquest fenomen ja convertit llegenda a Barcelona.

Via Coolture Magazine: El batec pop de Sónar 2014 y Les dones prenen el poder a Sónar

Cada cop més s'està treballant per crear una consciència social sobre les vivències i transicions que experimenten les persones transsexuals i com això afecta els seus familiars i éssers estimats. Primer va ser un viral entendridor que van difondre els pares de Ryland, una nena que ja des de ben petita no se sentia com a tal i la lluita dels seus pares perquè pogués ser el que ell sempre havia estat, un noi. I ara des de La 2 de RTVE, a través de l'espai Documents TV, s'ha presentat el documental «El sexo sentit«, on s'aborda la temàtica dels nens, nenes i joves transsexuals a Espanya, amb testimonis en primera persona.

Quan naixem ens assignen un sexe en funció de les diferències biològiques però… què passa quan un nen o nena se senten incòmodes amb el sexe que els van assignar en néixer? ¿Com s'hauria de gestionar i normalitzar aquest fenomen, que ja des de molt aviat es manifesta a l'entorn familiar? ¿Com es pot ajudar aquests nens, nenes i joves i com, des de la societat i la legislació, es pot acompanyar aquestes persones en aquest difícil camí, on tots juguem un paper molt important? El documental aporta llum sobre aquests temes.

«El sexe sentit» es va preestrenar el 29 de maig del 2014 passat a la Cineteca de Madrid i va ser emès per TV2 el 15 de juny del mateix any. El documental analitza com era abans identificar-te i manifestar-te com a transsexual i com avui dia els joves se senten molt més lliures i segurs per expressar aquests sentiments i problemes d'identitat. Aquest documental no només aprofundeix en els problemes emocionals que viuen aquests nens i nenes, sinó que vol posar de manifest els problemes legals, socials i mèdics a què s'enfronten dia a dia.

Petits grans de sorra que ajuden a crear entre tots una consciència social de les dificultats per les quals aquestes persones han passat i segueixen passant per aconseguir una cosa tan natural com ser el que senten que són, que el seu ésser i el seu parer vagin a una. Pots veure el documental complet aquí.

Gayles.tv
televisió Online

Per primera vegada a Espanya, aquest passat dimarts 24 de juny, els nous reis d'Espanya Felip VI i Letizia van rebre al Palau del Pardo dins el marc de l' Trobada d'organitzacions solidàries a dues associacions de Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals. Les organitzacions convidades a aquesta trobada han estat dues de les més importants d'Espanya: la FELGTB i la Fundació Triangle. És la primera vegada que el col·lectiu LGTBI és convidat a un acte oficial organitzat per la Casa Reial. I precisament per això, des de la FELGTB han valorat molt positivament aquest fet. A més molts dels assistents van valorar de bo el paper de la reina, que va ser molt cordial, apropant-s'hi, interessant-se per la seva situació, lluita, etc.

A més, aquesta invitació té molt més valor ja que aquestes organitzacions, juntament amb altres, han demanat una cosa semblant a l'executiva del govern de Mariano Rajoy i no han obtingut resposta, mentre que el monarca ha estat el primer a estendre el braç al col·lectiu, tradicionalment maltractat i que fa tan sols 30 anys enrere era perseguit i penat. Dins d'aquesta trobada la pròpia Felipe VI ha donat l'enhorabona als membres de les organitzacions assistents esmentades per ser valents com són i els ha animat a seguir endavant amb la seva lluita.

El president de la FELGTB, Boti G. Rodrigo, ha destacat que esperen que aquesta aproximació sigui un pas important per normalitzar la situació duna part de la ciutadania històricament oblidada i que mai abans havia trobat cap classe de suport per part de la Prefectura de l'Estat, malgrat ser una població fortament estigmatitzada i, moltes vegades, exclosa. Només esperen que aquesta rebuda real no es quedi en un simple gest de cara a la galeria.

En plena preparació de les celebracions de l'orgull gai, volem continuar avançant i lluitant pels nostres drets i si rebem ajuda de la Prefectura de l'Estat millor, però si no seguirem treballant dur per aconseguir una igualtat real.