La història de Nemo no és com la va explicar Pixar

Tots recordem l'adorable Nemo. Un jove peix pallasso que s'escapa del controlador i sobreprotector pare. Aquest emprèn, juntament amb la seva amiga Dory, una àrdua i perillosa aventura per trobar el seu fill perdut a través de l'oceà fins arribar a Austràlia. Fins aquí tot és normal. Res que no sapiguem aquells que hem vist la pel·lícula d'animació de Pixar. Però la natura i la ciència s'encarreguen de donar una dosi de realitat a aquest conte, que potser ho destrossa per a alguns.

A la raça dels peixos pallasso (o peixos anemona), tots neixen neutres i amb capacitats d'hermafroditisme. Primer són peixos sense sexualitat ni capacitat reproductiva i més endavant tots es desenvolupen masculinament. Però un dels mascles és més agressiu i fort que els altres, així que aquest es transforma en femella. La femella és la que protegeix les cries i l'anemona (la planta on viuen) d'invasors, de vegades feroçment. A més, la femella s'assegura que no entrin noves femelles al grup que puguin desafiar-ne la posició dominant. De fet les femelles són més grans en grandària que els mascles. Però què passa quan el peix pallasso mor o desapareix per alguna raó? En aquest cas el mascle més gran es transforma en femella i el jove neutre també més gran es transforma en mascle per dominar els altres neutres i fer-los obeir. Aquesta conducta és coneguda com a hermafroditisme seqüencial i són moltes les espècies que presenten aquest patró de desenvolupament.

Coneixent la història de Nemo, després de la mort de sa mare, el pare realment hagués hagut de deixar de ser el seu pare i transformar-se en mare. El senyor Marlin s'hagués convertit en senyora Marlin per protegir Nemo. Aquí una història ben curiosa per a tots aquells que continuen entossudint-se en discursos transfobs amb l'argument del que «és natural» i del que no.

Gayles.tv
televisió Online