EDITORIAL.- La gestació subrogada passa a ser una pràctica estesa entre les parelles d'homosexuals masculins que volen exercir la paternitat. Popularment es coneix aquesta tècnica de reproducció assistida com a “ventre de lloguer”, terme poc afortunat si considerem que no sempre té perquè haver-hi una contraprestació econòmica. D'altra banda, suposa un reduccionisme perquè la dona aporta molt més que el seu úter, s'hi implica psíquicament i físicament i dedica, a més, un considerable període de temps.
El fet que alguns famosos sortits de l'armari, com és el cas de Ricky Martin, hagin recorregut a aquest mètode per ser pares, l'ha acabat de situar al centre de la polèmica. Tot i que hi ha un ampli suport per part d'entitats i associacions pro drets LGTBI, no podem obviar que també s'alcen algunes veus crítiques amb aquesta pràctica i no totes procedeixen de sectors conservadors.
Entre els arguments que s'esgrimeixen contra la paternitat subrogada, volem destacar avui aquí el que sostenen amplis sectors del feminisme. Afirmen que "utilitzar el cos de la dona com a mitjà per obtenir un fill és immoral, és una forma més d'apropiació, control, subjugament i explotació de la dona". Així ho recull el Dr. Javier Martín Camacho en un excel·lent treball sobre la maternitat subrogada, que rebat aquesta idea atenent el fet que la dona que gesta un fill ho fa lliurement i lliurement ho lliura en adopció.
El que sembla innegable és que, en la majoria de casos, es tracta de dones amb una situació econòmica de penúria que les abocaria a prendre aquesta decisió. Per descomptat, de vegades és l'altruisme el que les fa concebre i lliurar un fill, però no són la majoria.
Sigui com sigui, és evident que el tema té moltes facetes, científiques, polítiques i ètiques i no poca arestes. La situació d'al·legalitat en què es troba actualment al nostre país convida a una reflexió reposada ia escoltar amb atenció totes les veus i tots els arguments que ens ajudin a avançar en el millor coneixement d'aquesta qüestió i en la regularització futura.
Editorial Gayles.tv
Televisió Online
