Miguel Sánchez: «com a home cis gai, l'adopció és la via més justa, sostenible i socialment responsable de formar una família que concebo«
Miguel Sánchez i Ismael Mena només van trigar 15 mesos a ser pares, quan la mitjana d'espera en aquesta comunitat autònoma és de nou anys, segons dades de la Coordinadora d'Associacions d'Adopció i Acolliment (CORA). Estaven disposats a adoptar més d'un menor, entre zero i cinc anys, i no els importava si patien una malaltia crònica o algun tipus de discapacitat, perquè són situacions que també haurien acceptat en un fill biològic, relaten.
«Cal tenir clar que el procés d'adopció no gira al voltant de les ganes de ser pares, sinó de les necessitats d'un nen de ser protegit i tenir una família«, afegeixen. Aquesta flexibilitat va agilitar tots els tràmits. El 28 de desembre, dia dels innocents, van rebre una trucada que canviaria les seves vides.
Els serveis socials de Castella i Lleó -la regió on resideixen a Espanya- els van comunicar que podien convertir-se en pares, sempre que estiguessin disposats a adoptar tres germanes de tan sols sis setmanes de vida. En mitja hora ja havien decidit ser pares de trigèmines. Segurament ni s'havien imaginat que les petites utilitzen uns 750 bolquers al mes i que la despesa de llet pujaria a uns 300 euros mensuals.
Així ho descriuen al reportatge que els va fer Maria García Arenales per a BBC Món. Ara comprenen la importància de tenir una xarxa dajuda: «No cal tenir un salari molt alt o una feina fixa. Es valoren coses com lentorn, les possibilitats de xarxa o ajuda familiar. Es tracta d'una visió més de conjunt perquè l'objectiu és que siguis capaç de garantir el benestar de les criatures i suplir-ne les necessitats.s», indica Miguel.
Pares de trigèmines
Al principi Miguel i Ismael van contemplar altres opcions per poder formar una família, com l'adopció internacional, però a més de ser un procés costós, molts països no permeten l'adopció a persones homosexuals, com passa a Xina, Hongria o Rússia. També van descartar la gestació subrogada, doncs no sols els suposava un problema econòmic. «Haver d'utilitzar el cos d'una dona pobra amb una transacció econòmica pel mig no ens semblava la millor opció«, resumeixen tots dos.
El mateix Miguel, @parasynthetic a Twitter, argumentava l'elecció a les seves xarxes. «Ho he dit i ho repetirà les vegades que calgui: com a home cis gai, l'adopció és la via més justa, sostenible i socialment responsable de formar una família que concebo«, va tuitejar després d'anunciar la seva paternitat recent.
Tots dos ho tenen més clar que mai: «Formar una família no està basat tant en allò biològic o genètic, sinó en l'opció de persones que decideixen estimar-se i viure juntes".
