EDITORIAL.- El 2 d'octubre passarà a la història dels drets del col·lectiu LGTBI com el dia que es va fer un pas de gegant. Demà el Parlament de Catalunya, aprova la “Llei de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals i per l'erradicació de l'homofòbia”. Perquè de la igualtat legal a la igualtat efectiva hi ha una distància equiparable a què es dóna entre el paternalisme de la tolerància i el respecte real a la diferència.
No han servit de res les traves posades pel PP amb les seves maniobres dilatòries. Al mes de juliol, l'aprovació del text va quedar en suspens després de la presentació davant del Consell de Garanties Estatutàries d'alguns articles fonamentals del text per part del PP. Aquest estament ja fa tres setmanes que va donar el vistiplau i als populars no els queda cap altra que votar en contra.
La llei permetrà no només perseguir i sancionar econòmicament la discriminació, sinó també posarà èmfasi en educar en el respecte a l'orientació, la identitat i l'expressió de gènere.
Les sancions, que poden anar de lleus a molt greus, penalitzaran les expressions vexatòries, impedir l'accés a determinats establiments i assetjar algú o membres de la família per la condició o orientació sexual. Un aspecte importantíssim és la crida “inversió de la càrrega de la prova” que implica que sigui el presumpte discriminador qui hagi de justificar que no va fer el mal i no qui ho hagi patit.
Es tracta, doncs, de combatre les bases que sustenten l'homofòbia de manera transversal en tots els àmbits, laboral, cultural, educatiu i sanitari.
Destacaríem en l'àmbit educatiu la intenció de incloure en els llibres de text el respecte a la diferència i combatre el intimidació als centres d'ensenyament. Pel que fa a la sanitat, s'eradicarà qualsevol tipus de referència al col·lectiu LGTBI com a patologia i es garanteix laccés de les lesbianes a la reproducció assistida en igualtat de condicions.
Especial atenció reben els casos de persones transsexuals, ja que a l'article 22 s'indica que a les administracions públiques, especialment a l'àmbit educatiu i universitari, s'han d'establir per reglament les condicions perquè siguin tractades i nomenades d'acord amb el gènere amb què s'identifiquen, encara que siguin menors d'edat.
No podem per menys que felicitar-nos i felicitar les institucions catalanes per aquesta impressionant aportació a la igualtat efectiva per a tot el col·lectiu.
Editorial Gayles.tv
televisió online
