EDITORIAL.- Dissabte passat milers de ciutadans van sortir al carrer a Itàlia per exigir l'equiparació de drets de parelles homosexuals i heterosexuals. Segons les organitzacions convocants, amb Arcigay al capdavant, fins a un milió de persones es van unir a les manifestacions convocades a més de 100 ciutats i pobles del te
ritori italià.
«Desperta Itàlia, és hora de ser civilitzat» ha estat l'eslògan més corejat i present a pancartes i cartells de la convocatòria. La gent ha portat a les concentracions rellotges de manera que volen simbolitzar que Itàlia està fora d'hora i viu un evident retard de les polítiques LGTBI en relació amb la resta de països occidentals del seu entorn. Un endarreriment que li va valer fins i tot una condemna per part del Tribunal Europeu de Drets Humans.
El que ha motivat les manifestacions és la imminència del debat que es desenvoluparà al Parlament italià sobre un projecte de llei orientat a permetre les unions civils entre homosexuals. Un projecte que no inclou el terme “matrimoni”, tan sols es tracta de dotar d'un marc legal com a parelles de fet els homosexuals, però això no ha impedit que es desfermi una intensa polèmica entre polítics i al si de la pròpia societat civil. Un clar exemple el constitueixen les concentracions convocades el mateix dissabte per associacions conservadores de tota mena de pelatge que intenten evitar la nova legislació per considerar-la aberrant.
Precisament un dels punts més polèmics de la nova llei és aquell que limita l'adopció a un fill o filla el pare o mare dels quals ja sigui un dels integrants de la parella, és a dir, una parella de gais o lesbianes no podrà adoptar lliurement si un dels seus membres ja no ostenta la maternitat o paternitat prèvia.
De tot el guirigai (quina paraula més adequada) que s'ha organitzat, ens crida l'atenció la postura de la Església. El controvertit i ambivalent Papa Francisco ha realitzat unes declaracions afirmant que "no cal confondre la família volguda per Déu amb un altre tipus d´unions". Comptem fins a 100 i ens mosseguem la llengua per limitar-nos a escriure que resulta francament irritant per no dir una altra cosa. La senadora Mònica Cirinnà, impulsora de la llei, li ha replicat al Papa que “és admirable la revolució social que el Papa està fent. Ell ha de mantenir la unitat de l´Església, però la nostra Constitució és la d´un país laic".
Hi ha una norma en evolució fonètica que diu que vocables llatins similars evolucionen a termes iguals. Aleshores, per què “oculum” ha donat “ull” i “saeculum” ha donat “segle” en lloc per exemple de “sello”? Doncs molt senzill, perquè la repetició reiterada de la frase “saecula saeculorum” a la missa en llatí fins al segle passat va suposar un fre a la natural evolució de la paraula. Tant de bo l'Església sàpiga estar al lloc que li correspon i no segueixi frenant el dret natural de milers de ciutadans d'Itàlia.
Lluc 20: 25 “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar ia Déu el que és de Déu”.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
