Jesús Tomillero, el primer àrbitre que va sortir de l'armari, viu amb por permanent
EDITORIAL GAYLES.TV.- Després de fer pública la seva homosexualitat Jesús Farceller, el primer àrbitre de futbol que ha fet el pas de sortir de l'armari, es va veure obligat a deixar l'arbitratge al mes de maig per la gravetat dels insults i agressions que rebia quan xiulava un matx. Frases com “ets un xafarder i t'agrada que et parteixin el cul” o “et posaràs el gol pel cul, marieta de merda”, són un bon exemple de les vexacions que rebia cada vegada que saltava al terreny de joc a xiular un matx.
Però va poder més la passió que sent per l?arbitratge des dels 11 anys i amb l?inici de la nova temporada va decidir tornar i la fúria homofòbica també va tornar. Al segon partit un espectador li va cridar: “Retira't que cal ser marieta, vés-te'n Gran Germà, xula”. Jesús va aturar el partit i va expulsar l'agressor, però aquest va tornar i va continuar insultant el que va provocar la suspensió del matx. Allò va precipitar uns fets que s'han anat agreujant i motivant denúncies, querelles i la solidaritat de nombroses persones i entitats.
Perquè cal posar-se a la pell de la víctima per entendre el que està vivint Jesús, el seu “tinc por que em matin” és una súplica d'angoixa que no es pot quedar en un titular. Twitter s'ha convertit per a ell en una finestra per on arriben a la seva vida tota mena d'amenaces, vexacions i insults del tipus «El patró està molt enutjat, no li agraden els maricons als seus camps, t'aconsella que et retiris o moris» o «fill de la teva puta mare, t'assassinarem, puto amb sida».
Jesús va cursar la denúncia corresponent a la policia i de moment «Ja és secret de sumari i m'han posat vigilància policial a casa meva perquè tinc molta por», segons explica el propi Tomillero. La qüestió és si realment s'actuarà per localitzar els que covardament s'emparen en la impunitat de les xarxes socials i l'anonimat o si haurem d'esperar que es produeixi una desgràcia per no poder sinó lamentar-nos pel que no es va fer a temps .Les amenaces de mort estan tipificades com a delictes i els que les profereixen han de ser perseguits, jutjats i castigats, no n'hi ha més.
Per això, en aquest context d'impunitat i desvaliment, adquireix un valor importantíssim el paper de les institucions, entitats i personatges públics prenent partit per la víctima i demanant que s'actuï per protegir-la. Des de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, passant per membres de diversos partits polítics com Esquerra Republicana o Ciutadans o fins i tot la recentment nomenada ministra de Sanitat, la senyora Dolors Montserrat del PP, s'han reunit amb Jesús mostrant-li suport i solidaritat.
Però si hi ha un àmbit especialment sensible i on resulta del tot imprescindible que els responsables i directius es pronunciïn, és a l'esportiu i concretament al del futbol. El mateix Tomillero va recórrer al Col·legi d'Àrbitres on se li va dir que se l'ajudaria, però segons Jesús, “no han fet res”. En aquest panorama tan trist, contrasta la postura del FC Barcelona que, el 29 d'octubre passat, va convidar Tomillero a la tribuna del Camp Nou a presenciar un matx entre el Granada i el Barça. Un acte de desgreuge i solidaritat coherent amb la línia de lluita contra l'homofòbia al futbol que practica el Barcelona.
Però potser el que no ha arribat més a l'ànima és la franquesa del jugador blaugrana Andrés Iniesta qui va rebre la visita de Jesús i després de mostrar la seva preocupació pel pes brutal de l'homofòbia al futbol, es va sincerar amb una declaració tremenda: “Mira el que et passa a tu, imagina't el que ens passaria a nosaltres”. Així de clar es va mostrar el capità del FC Barcelona amb Tomillero. I Jesús ho va encaixar, “Iniesta em va dir que per això és normal que els jugadors no surtin de l'armari”.
Cal veure les imatges de cossos mutilats que li envien a Jesús, cal llegir les amenaces, cal intentar escoltar els insults i tancar els ulls, i imaginar com es viu amb això, com avui i aquí, en ple segle XXI, respira la por permanent que qualsevol fanàtic acabi amb la teva vida. Cal posar-se a la pell de la víctima.
Fonts: El Periodic, La Vanguardia, Esport.es
GAYLES.TV
televisió Online
