L'atleta que es va alliberar de l'assetjament sortint de l'armari
GAYLES.TV.- Thomas Daley o Tom com prefereix que li truquin, acaba de guanyar el bronze en salt als 10 metres sincronitzat masculí revalidant la medalla aconseguida a Londres el 2012 amb només 14 anys, el saltador de trampolí medallista més jove. Ja havia estat or als campionats d'Europa amb 13 anys i poc més tard, als 15, va passar a ser el campió mundial britànic més jove. Havia nascut una llegenda.
Però més enllà dels títols i medalles, Tom s'ha treballat a si mateix com una autèntica estrella nacional, el mirall en què es mira una generació de joves al Regne Unit. Amb tot just 22 anys de vida acumula molta experiència, molt esforç, molt dolor i sacrifici. El 2011 el pare, que l'havia ajudat a sortir d'una greu crisi personal, mor a causa d'un tumor cerebral. Però no hi havia lloc per a les llàgrimes perquè les Olimpíades de Londres estaven a la cantonada i Tom es va alçar amb l'or contra tot pronòstic.
Però el camí fins arribar-hi no havia estat fàcil. L'assetjament ha estat una constant a la seva vida en diversos àmbits. A l'escola on en paraules de Daley “Em tiraven coses, m'aixafaven contra el terra sense raó aparent. I als altres els semblava graciós. Era com si el món sencer estigués contra mi i vaig començar a dubtar de qui era i en allò que creia”. I van arribar els Jocs de Beijing on, després de classificar-se en vuitè lloc en sincronitzat, el seu company Blake Aldridge, 12 anys més gran, el va culpar del seu fracàs a la classificació. Tom va estar a punt de trencar-se, afirmava que preferia estar mort a seguir entrenant i amenaçava de saltar per la finestra si ho deixaven sol.
Però va superar la crisi amb l?ajuda del pare que va abandonar la feina i es va convertir en la seva ombra. Després arribaria un viatge de 6 setmanes en companyia de la seva millor amiga en què van recórrer el Marroc, Espanya, Suïssa, Nova Zelanda, Tailàndia i el Japó. Tom va gravar tot en vídeo i va crear una sèrie de televisió. Aquest és el punt d'inflexió. El clic definitiu va ser la sortida de l'armari al seu propi canal de YouTube: “Aquesta primavera la meva vida va canviar completament quan vaig conèixer algú que em fa feliç i em fa sentir fora de perill. I aquesta persona és un home”. I aquest home és ni més ni menys que el guionista californià Dustin Lance Black de 42 anys, guanyador d'un Oscar pel guió de “El meu nom és Harvy Milk”, amb qui té previst contreure matrimoni després dels Jocs de Rio.
Amb la seva sortida de l'armari Tom tancava un any crucial a la seva vida. Va ser l'any en què es va ficar a l'audiència britànica a la butxaca com a assessor al programa de salts de trampolí per a famosos “Splash!” i els seus seguidors a Instagram es van convertir en legió, tot el que tocava es convertia en or.
Però res no ha estat regalat a aquest jove que se sotmet a 11 sessions de gimnàs a la setmana, 11 de salts i una de ballet. Que esmorza cada dia 4 clares d'ou, civada i espinacs, que menja pollastre i llegums i sopar verdures i pollastre o salmó. Un noi que malgrat la seva elaborada imatge glamurosa, es fica al llit cada nit a les 10.
Sigui com sigui el seu propi personatge, que neix del seu caràcter fort, de la proximitat i la sensibilitat, l'han convertit en un exemple per als altres. El missatge és clar: l'esport com a via de superació personal, com a sortida al túnel de l'assetjament, del dolor i de la humiliació.
Bravo per Tom Daley!
font: El País
GAYLES.TV
televisió Online
Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram
