La colònia agrícola penitenciària on Franco redimia els homosexuals
EDITORIAL GAYLES.TV.- No és aquest l'espai adequat per a estudis experts històrics, però de tant en tant val la pena recuperar retalls de la nostra història més recent abans que caiguin en l'oblit. Perquè el problema amb la història rau en què, a més que sempre l'explica els vencedors, el pas del temps tendeix a deformar els fets, de vegades fins a la negació i quan moren els qui van ser testimonis presencials es corre el risc que infàmies atroces caiguin en el més absolut oblit.
Tot just fa un mes un diputat d'Esquerra Republicana, el senyor Gabriel Rufián en un discurs al congrés dels diputats, recriminava que barris sencers seguissin portant el nom del General Yagüe, tristament conegut pel mal nom del “carnisser de Badajoz”. Seva va ser la responsabilitat de les violacions, amputacions i mort de 4.000 civils tancats a la plaça de bous de Badajoz. Ell mateix va reconèixer els fets al·legant que la seva columna no podia continuar avançant amb aquest llast de civils i que si els deixava vius tornarien a proclamar la República. Doncs ara resulta que la filla de Yagüe nega els fets històrics referint-s'hi com “el mite de Badajoz”, una mentida. Que la senyora Yagüe vagi a Badajoz i pregunti, a veure què li diuen.
Per això importa conèixer la història i aprendre'n, per no haver de tornar-la a viure. I avui us volem parlar d'un lloc maleït a la memòria col·lectiva dels homosexuals durant dècades: la Colònia Agrícola Penitenciària de Tefia a l'illa de Fuerteventura, un trist símbol de l'enverinament amb què el règim franquista va perseguir i va condemnar l'homosexualitat durant dècades. El centre va ser concebut suposadament com un lloc de “rehabilitació per la sana disciplina del treball” dels condemnats per la “Llei de Vagos i Maleantes”, rufians, proxenetes, ganduls i inadaptats socials de tota mena, però sobretot homosexuals.
Tefia es va construir als terrenys erms d'un antic aeroport, un desert pedregós sense aigua ni vestigi de les mínimes condicions per a la vida on dotzenes d'homes van ser sotmesos a pallisses, insults, vexacions constants i feines forçades durant anys. Carregar aigua des del pou, cavar rases, picar pedres a pedreres, hissar murs i tot això sota el sol inclement de l'illa. Al tracte inhumà s'hi sumava la falta absoluta de l'aliment mínim imprescindible, homes que arribaven amb salut sortien havent perdut 40 quilos o més. Segons el testimoni de Octavio García, un antic pres: “el pitjor era el menjar, batates arrelades, arròs amb corcs, un pa petit per a tot el dia. Vaig veure homes allà que entraven amb 87 quilos i es quedaven a 45”. El mateix Octavio refereix, “hi he vist les pallisses més atroces als pobres presos (…) i l'únic motiu per ser detingut era ser marieta”.
La Colònia Agrícola de Tefia va tancar el 21 de juliol de 1966 silenciant després dels seus murs històries de crueltat, abusos sexuals i explotació d'homes el principal delicte dels quals era l'amanerament en la forma d'expressar-se. El terrible testimoni d'Octavio serveix d'exemple del tracte que rebien els presos a Tefia i queda recollit a la novel·la de Insulsa Machín “Viatge al Centre de la Infàmia”. Encara que el passat no ha de frenar el nostre pas, tampoc no hem d'oblidar que les nostres llibertats actuals estan fonamentades sobre el patiment i sacrifici de les generacions que ens han precedit.
font: eldiario.es
GAYLES.TV
televisió Online
