Quan una cançó s'acosta a Youtube als 150 milions de visualitzacions en un any, ens està dient que alguna cosa té el videoclip que va més enllà de la cançó en si. Aquest seria el cas de “Take me to church”, el tema de Hozier que ha aconseguit copar les llistes de mig món: número 1 a Irlanda, 2 a la prestigiosa llista Cartellera als EUA i per fi la setmana passada va liderar els 40 principals a Espanya. A Spotify les xifres tampoc no es queden curtes ja que ronden els 100 milions d'escoltes. Curiosament el tema ha estat catapultat a la fama a Espanya per formar part del recopilatori de GHVIP i sonar a l'espot promocional televisiu del disc.
Però, Qui és Hozier? i què té d'especial “Take me to church” perquè avui en parlem aquí? Hozier és un noi de 24 anys que pertany al planter de nous músics irlandesos que vénen a demostrar que la música al seu país no acaba amb U2, Sinéad O'Connor o Van Morrison. El seu estil intimista té reminiscències de soul, gospel i blues i va començar a donar-se a conèixer a les sessions nocturnes de micro obert a Dublín. Fins que va quedar enamorat d'un vers de Christopher Hitchens que diu «I was born sick, but I love it. Command em to be well» (Vaig néixer malalt, però m'encanta. Em proposo estar bé). Aquesta inspiració el va portar a compondre «Take me to church» i gravar-la pel seu compte a l'àtic de la casa dels seus pares a Bray, Irlanda. Una feina per a la qual es va servir d'una pista de fons programada i de la seva veu sense arranjaments.
Al principi, la seva repercussió va ser escassa, fins que el vídeo que acompanya la cançó es va convertir en un dels més virals de l'any. Les dures i intenses imatges parlen de la cruel persecució i agressió d'un homosexual a les mans d'un grup violent en una població russa. Curiosament, la críptica lletra de la cançó no tracta d'aquesta situació, sinó de l'asfixiant presència de la religió a Irlanda. D'un cop de plom Hozier qüestiona els dogmes religiosos i l'homofòbia de la Rússia de Vladímir Putin.
Sigui com sigui aquest noi d'aspecte tímid i cert aire indie, ha demostrat tenir pocs prejudicis i idees clares. En una entrevista per New York Magazine, Hozier, en relació amb “Take me to church” va dir: «la sexualitat, independentment de l'orientació, és natural. L'acte sexual és una de les coses més humanes que hi ha, però una organització com l'Església, a través de la doctrina, ensenya a avergonyir-se de l'orientació sexual, diu que és pecat o que ofèn Déu. La cançó tracta sobre l?afirmació d?un mateix i la recuperació de la seva humanitat a través d?un acte d?amor».
Que estigués nominat als Grammy en la categoria de millor cançó, que les entrades per a la seva gira mundial estiguin pràcticament esgotades i que tingui previstes actuacions fins a la primavera del 2016, converteix Hozier, el seu tema estrella i el vídeo, que per cert han dirigit Canty i Conal Thomson de la productora irlandesa Feel Good Lost, en una denúncia de la situació dels homosexuals a Rússia. No us perdeu el videoclip!
News Gayles.tv
televisió Online
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=MYSVMgRr6pw]
