EDITORIAL.- No sempre resulta fàcil donar bones notícies i està bé felicitar-nos per allò aconseguit, però ignorar l'abús, la crueltat i el dolor de tants ens fa còmplices, ens converteix en responsables. Perquè qui calla atorga i seria vergonyós passejar la recent estrenada llibertat com a animals en una reserva vigilada, mentre la resta és perseguit, caçat, engabiat i assassinat a la jungla.
El to puc semblar melodramàtic i per això em remetré als fets, a la informació més recent. Aquesta setmana el Marroc ha celebrat el seu peculiar “Orgull Gai”. El 20 d'octubre se celebren de manera clandestina i amb el secretisme més absolut actes i reunions per commemorar el suïcidi ja fa 7 anys de Leila Amrouche, la jove que va preferir treure's la vida a sotmetre's al matrimoni forçós amb què la seva família pretenia curar la seva homosexualitat. Però el cas de Leila no és un cas aïllat, els actes d'homosexualitat són castigats al regne alauita amb penes que oscil·len entre els 3 mesos i els 3 anys. Samir Bargachi, activista de Kifkif, una associació marroquina que lluita pels drets dels homosexuals i que té la base legal a Espanya, assegura que “el 30% dels homosexuals al regne alauita han pensat alguna vegada a suïcidar-se, hem intentat el reconeixement legal al Marroc, però és impossible”.
Com a mostra d?aquesta tragèdia, el cas de Hamza, un noi de 22 anys que després de patir les pallisses i insults de la família i companys d?estudi, es va veure als 14 anys amb les maletes al carrer sense poder anar a ningú. «No tenia on anar, per això vaig deixar que el meu pare i el meu germà em maltractessin. Es va convertir en part de la rutina diària, fins que un dia es va fer insuportable. Vaig arribar a casa i m'estaven esperant amb un bastó a la mà per donar-me una pallissa. El meu germà em va tirar a terra i em va donar puntades de peu al cap fins a trencar-me les dents». El pitjor d'aquest relat és pensar que Hamza no podia acudir a la policia per por de ser arrestat. «Ser gai al Marroc és fer front a tot un país que pensa que estàs malalt i ets diferent»
L'estret de Gibraltar té, al punt més estret, una distància de 14,4 km i la seva profunditat oscil·la entre els 300 i els 900 m en alguns punts. Amb tota seguretat per a milers de gais i lesbianes al Marroc, la distància que ens separa és, senzillament, insuperable i té la profunditat de la seva pròpia desolació.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
