Per putofòbia s'entén el rebuig a la prostitució i el menyspreu de les persones que decideixen exercir-la. Però, una cosa implica forçosament l'altra?
EDITORIAL GAYLES.TV La setmana passada es va celebrar a Barcelona la manifestació de l'Orgull que commemorava els 40 anys de la primera manifestació pels drets LGTBI a Espanya. Gayles.tv va estar gravant un reportatge, “Barcelona es manifesta 40 anys després”, que ens ofereix la imatge polièdrica d'una lluita que, òbviament, té moltes cares. I al fil de les declaracions d'una de les participants al vídeo, sorgeix la idea d'aquest text.
La dona a què ens referim és Sabrina Sánchez, de l'Associació de professionals del sexe i va desfilar amb altres companyes després d'una pancarta on es podia llegir “Les putes també som LGTBIQ. Prou racisme i putofòbia”. A la seva declaració que podeu escoltar al minut 3:20 del vídeo, Sabrina reivindica: “Som part de la comunitat LGTB i no volem que per ser treballadores sexuals se'ns deixi de banda. Hi ha una tendència a invisibilitzar-nos perquè donem una imatge que no agrada a certa part del col·lectiu, perquè aquesta imatge no és bona per a la resta de la societat” I continua, “la intenció sempre ha estat canviar la societat, no encaixar-hi per força”. Bravo per la lucidesa de Sabrina, però moltes veus dirien que amb certs matisos.
En primer lloc, no s'acaba d'entendre la lògica que “Les putes també som LGTBIQ” totes? Suposem que hi haurà prostitutes lesbianes i trans, és més, malauradament aquesta ha estat durant moltíssims anys una de les poques maneres de poder guanyar-se la vida de milers de dones transsexuals a tot el món i no precisament per vocació. Les estadístiques mostren unes esgarrifoses xifres de maltractament, mort i prostitució forçada. Segons informes de la Associació Trans Cuirgénero Estatal, de les 1731 persones transsexuals víctimes mortals de la transfòbia entre 2008 i 2014, el 65% amb ofici conegut eren treballadores sexuals i 617 no van arribar a complir els 30 anys. No és per posar-se a aplaudir ni de sobte caure en la demagògia que tot el que envolta la prostitució és guai.
Sabrina té raó en defensar el dret a ser tingudes en compte ia voler transformar la societat d'arrel i no a ser “tolerades” i se sobreentén en el discurs que reivindica la prostitució com una decisió lliurement presa per la persona.
Però és que això no és així i no és així perquè a la immensa majoria de casos la prostitució és exercida per les dones més pobres i sense drets del planeta i no és sinó una forma de violència exercida per l'home contra la dona ja que sí “el consentiment ha de ser comprat ja no és consentiment”. I citem un text magnífic de Julie Bindel sobre la postura de certes feministes neoliberals que semblen sentir-se més ofeses pel plantejament d'abolir la indústria de la prostitució que no pas per l'explotació que els proxenetes exerceixen sobre les dones. Són els homes els que paguen pel cos de la dona, els que decideixen si ets o no puta, o puto. Ni que sigui per respecte a les supervivents de la prostitució que porten cicatrius a l'ànima i de vegades al cos de la violència, l'abús i el tracte degradant a què van ser sotmeses, no podem, no hem de reivindicar una pràctica que tracta la dona com una mercaderia i la deshumanitza.
Hi hauria més, molt més que argumentar en un sentit i en l'altre: sobre la necessitat de la prostitució per evitar mals majors, sobre el dret de cadascú a fer allò que més li convingui amb el seu cos i com no, sobre les diferents postures que des de l'esquerra i els moviments LGTBI s'adopta cap a la prostitució, però no hi cap tot aquí.
Únicament hi ha alguna cosa que val la pena deixar clar: es pot estar contra la prostitució com a estructura opressiva i que això no impliqui rebuig a les prostitutes, al contrari. Per això felicitats novament Sabrina per les seves paraules i per la seva participació. Entre tots i totes segur que sí que construirem una societat realment nova i millor.
font: Atcues.wordpress.com, tribunafeminista.org
GAYLES.TV
televisió Online
Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram
