En aquests dies les diferents celebracions del Dia de l'Orgull o Gay Pride ocupen els carrers de moltes ciutats i els tenyeixen amb els colors de l'arc de Sant Martí. Reivindicació, cultura, visibilitat i festa insten a la tolerància i la igualtat.
Una bona ocasió per recordar què es commemora i fer balanç d'on venim i quin és el camí a recórrer. S'han complert ja 45 anys dels disturbis de Stonewall que l'any següent van originar les primeres marxes de l'Orgull a Nova York i Los Angeles i, si bé és immens l'avenç que s'ha produït des de llavors per a la comunitat LGTBI, no convé oblidar que aquest també ha estat l'any de les persecucions a Rússia, les manifestacions homòfobes a França, els escarments públics de gais amb el pretext de perseguir la pedofília i les condemnes de presó i mort a molts països.
Des de la ignorància encara es poden sentir expressions del tipus ”però, es pot saber de què se senten orgullosos?”, sense saber que el terme anglès "Orgull" fa referència a la dignitat intrínseca de cada ésser humà. Dignitat més enllà del sexe, l'orientació o la identitat sexual.
Segueix vigent avui l'afirmació d'un testimoni presencial de Stonewall:
"Hi havia alguna cosa a l'aire, llibertat, que calia feia molt de temps, i anàvem a lluitar per ella".
Montse Trillo, directora de continguts de Gayles.tv
