EDITORIAL.- Avançat ja el segon decenni del segle XXI, no se sap si som més lliures o més moralistes, si ens hem deixat anar definitivament el monyo o som més mojigat@s que els nostres àvies. La veritat és que són molts els tabús que segueixen pesant sobre els nostres costums, maneres i llenguatge. Reivindiquem el dret a estimar lliurement, fem l'amor, practiquem sexe oral, sexe anal, sexe virtual… Per quan el “tinc dret a cardar amb qui em doni la gana” en una pancarta? Perquè de vegades es fa l'amor, però en moltes altres es folla i correm el perill que allò políticament correcte s'apoderi de les nostres alcoves.
Un d'aquests grans tabús és la pornografia, especialment la gai i ja no diguem la lèsbica o la trans. Actors heterosexuals es guanyen el pa al porno gai i després hi ha les suposades lesbianes d'ungles llarguíssimes que es dirien més apropiades per a una suplència de Freddy Krueger a “Malson a lesbo Street”. Anys escoltant ploraneres queixes sobre el tema del porno lèsbic perquè, quan es roden escenes de sexe explícit com les de “La vida d'Adele”, els fòrums de cinema s'omplin de comentaris d'escandalitzades lesbianes temoroses que algun ocellet trist s'inspiri amb el tema. I tot això, quan ja crèiem superat el debat dels anys 70 sobre la conveniència de la penetració entre dones, per allò de reproduir rols heterosexuals. Tela!
Per tot això resulta reconfortant que el Museu Schwules de Berlín presenti la mostra “Porn that way” sobre pornografia homosexual des del segle XIX fins a lactualitat. Des de les cites en carrerons foscos i postals suggeridors en tons sèpia al “porno reality” sense obviar, per descomptat, l'allargada ombra de la SIDA que també planeja sobre la producció pornogràfica. Pel·lícules, fotos, joguines sexuals, equips de rodatge i l'aportació de col·leccions privades es poden trobar en aquesta exposició. Però, sobretot, el que trobarem és un espai de llibertat per a la mirada, l'hiperrealisme anatòmic de la pornografia, sense guió i sense artifici. I un cop superada la incomoditat inicial, la rialleta nerviosa i el cop de colze a l'acompanyant, descobrirem que el Schwules Museum no fa altra cosa que visibilitzar allò ocult dins allò ocult, l'estigma últim de la marginalitat.
El crític d'art i professor Pere Parramon en un brillant article sobre la mostra “Porn that way” cita a Nagisa Oshima, director del film "L'imperi dels sentits" quan afirma “La pornografia és la revelació de l'ocult que es vol veure i que, una vegada vist, deixa de ser obscè per esdevenir alliberador”. Perquè l'obscè és la negació, perquè el desig és transversal i no sempre ve de la mà de l'amor i l'esfereïdora plaga finisecular de la SIDA va ensenyar a posar-t'ho i posar-lo, però en les fantasies sexuals no cal ni posar-se condó, ni tallar-se les ungles .
Editorial Gayles.tv
televisió Online
