EDITORIAL GAYLES.TV.- La parella tal com la coneixem no deixa de ser una construcció social relativament recent. El mite de l'amor romàntic neix a occident no fa tant de temps, a principis del segle XVIII Daniel Defoe afirmava que el matrimoni era “prostitució legalitzada” i no estava gaire errat si considerem que l'habitual era concertar matrimonis entre famílies, canviar filles per terres o per animals, pràctica que per cert segueix vigent a molts països no occidentals. Però amb el naixement de l'ideal de l'amor romàntic al tema del contracte pur i dur se li afegeix la salsa sentimental amb tot allò bo però també tot allò negatiu que comporta.
La gelosia, la possessivitat, el concepte d'infidelitat, els abusos i la submissió sovint es donen en nom d'aquest concepte sacrosant de l'enamorament. Fins a tal punt la parella tal com la coneixem és una invenció social, que l'espècie humana és l'única a la natura que aplica el concepte de monogàmia sexual, encara que sí que és cert que es donen casos de monogàmia social com el d'algunes parelles d'aus. La ciència ha demostrat sobradament que la idea de fidelitat és absolutament artificial i ens allunya del nostre instint animal més bàsic. De fet al planeta conviuen actualment diversos models socials que trenquen la nostra estructura monògama: és coneguda la poligàmia dels països àrabs o dels mormons, però sabem menys de la poliàndria que és la situació inversa on es dóna la convivència entre una dona i diversos homes o estructures matriarcals encara vigents en què grups de dones conviuen amb els seus fills i reben només ocasionalment els seus amants.
Davant d'aquesta situació comencen a sorgir veus ia agrupar-se persones que aposten per un altre model, el del poliamor, una tendència a l'alça però que no acaba de ser acceptada socialment. La setmana passada a la Universitat de Coïmbra i en el marc del congrés “Queering Partnering” es va parlar del “Projecte Intimate” que, amb el finançament del Consell Europeu de Recerca, té per objecte fer una anàlisi de les diferents formes de relació i convivència de la comunitat LGBTQ a Espanya, Itàlia i Portugal. Una de les principals conclusions va ser que té més acceptació social l'homosexualitat que la no-monogàmia per la senzilla raó que les parelles homosexuals reprodueixen el model tradicional.
El que sí que suposa una veritable revolució de la convivència, la sexualitat, els afectes i les relacions, en definitiva de l'esquema social, és el que s'anomena poliamor. Una bona definició ens la dóna Giazú Enciso, activista, investigadora i psicòloga de la Universitat de Barcelona on va publicar la seva tesi amb el títol de “Poliamor, afectes i emocions”: "una definició de poliamor pot ser la duna relació de més de dues persones al mateix temps. D'amor i de compromís, i no necessàriament sexual. On totes les persones involucrades saben i estan d'acord a estar en aquesta relació". És a dir, no es tractaria simplement d'elevar la promiscuïtat a la categoria d'estructura social, no follarà al màxim de gent possible, sinó de poder estimar més d'una persona alhora i que això tingui algun tipus de reconeixement legal.
Hi ha ja diversos grups i associacions tant de tipus lúdic com reivindicatiu que advoquen per no limitar certs drets a un determinat tipus de relació i per això demanen canvis legislatius. Karen Moan, portaveu del grup “La Madrid” afirma sobre això, “nosaltres no creiem en el matrimoni com a institució, encara que respectem els que l'elegeixin. Els nostres esforços, com activistes, estan més en la línia d'aconseguir que la custòdia legal d'un nen la puguin tenir més de dues persones, o que les unions poli tinguin els mateixos drets que les parelles de fet”.
Es tracta d'un tema delicat i polièdric, amb molts aspectes polèmics, no només els legals sinó també els psicològics, sexuals i antropològics per citar-ne només alguns. Però el que és clar és que els models de convivència estan en constant transformació i amb tota certesa en el futur sentirem parlar molt del que per a molts ja està sent una alternativa real, el poliamor.
GAYLES.TV
televisió Online
Això no és poli amor és polisexe, l'amor de parella és exclusiu i lleial, fidel i gelós, Déu és savi i va fer la relació sexual exclusiva de dos, ningú pot servir a dos amos, perquè s'aferra a un i s'odia al un altre.