EDITORIAL.- La incorporació al nostre vocabulari del terme “pansexual” o “pansexualitat” s'està donant com aquesta pluja fina que a penes perceps, una gota aquí, una altra allà, una sensació més que un xàfec, però al final t
i acaba xopant.
A les marxes del PRIDE d'aquest any s'ha pogut veure alguna pancarta amb el lema “Sóc pansexual” que més d'un/a mirava amb recel. Per la seva banda les sèries de televisió fa temps que es fan ressò de la qüestió, des del protagonista de "Doctor Who" que es defineix com a pansexual (de fet se sent atret fins i tot per formes de vida d'altres planetes!!), passant per “Will&Grace” i la més recent aportació a la ficció de la parella formada per Nomi, dona transsexual i la seva nòvia Amanita, lesbiana a «Sense8». En la “Sexe a Nova York” sentim la frase “La pansexualitat és la sexualitat del nou mil·lenni” i una mica d'això és el que comença a calar a la societat.
Però qui ha posat el tema al candeler ha estat, és clar, Miley Cyrus generant allò que ja es coneix com “l'efecte Miley Cyrus” després d'ocupar portada de la revista “Elle” amb l'afirmació que és pansexual. Se li han conegut parelles masculines i femenines però ella es resisteix a ser etiquetada com a lesbiana o fins i tot bisexual.
I és que la bisexualitat no és el mateix que la pansexualitat. Les persones bisexuals se senten atretes per persones d'un sexe o altre, però reconeixent la rellevància del gènere. La pansexualitat, per contra, minimitza la importància de la sexualitat i el gènere. Ser avui pansexual equival a trencar absolutament amb les barreres de gènere o identitat i estimar una altra persona pel seu ésser, el seu carisma, per tot allò que mou en tu independentment de la seva condició sexual. No importa ser dona, home, transsexual, hermafrodita, bisexual, els impediments per enamorar-se queden abolits a l'univers de la pansexualitat.
De fet, el nom deriva del prefix grec “pa”, que significa “tot” i aquest tot facilita a molta gent una millor identificació amb els seus desitjos i pulsions. Ja Sigmund Freud va descriure l'ésser humà com a bisexual, sent l'adolescència el període en què en la majoria de casos s'assenten les bases d'una opció sexual. Però la qüestió seria, ¿és aquesta opció imprescindible? ens definim per pròpia voluntat o és la societat la que en certa manera ens porta a classificar-nos en grups i etiquetar-nos?
Si la sexualitat és un signe dels temps que corren, és evident que vivim en una època que trenca les definicions i la repressió. En la pansexualitat subjau el missatge que s'imposa ser feliç i no renunciar a res i aquesta característica li ha procurat detractors que opinen que després d'aquesta filosofia no hi ha sinó consum, la il·lusió generada pel capitalisme que cal tenir de tot, consumir-ho tot, fins al punt de convertir el subjecte en un tot per ser consumit.
Però el corrent majoritari entén la pansexualitat com una postura revolucionària, que tendeix a procurar una trobada més sincera i real entre individus ja que atén el nostre ésser més profund. Sigui com sigui, és clar que suposa un repte que qüestiona les categories de gènere i sexe, no una moda passatgera sinó la fletxa que assenyala en la direcció d'una sexualitat més d'acord amb els que avui som. I tot això malgrat la moralista definició de la RAE que al seu diccionari apunta:
PANSEXUALISME 1. m. Psicol. Tendència a trobar en tota conducta una motivació sexual.
La RAE, per variar, arribant sempre tard on mai no passa res.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
