Cada cop més la festa de l'Orgull tendeix a assimilar-se a les carrosses, desfilades i concerts… però no hauríem d'oblidar què celebrem i als que no poden celebrar res
GAYLES.TV.- El 28 de juny és sinònim de lluita a tot el món. Perquè, malgrat que avui podem celebrar grans avenços en matèria de drets de la comunitat LGTBI, encara queda molt per assolir, molt pel que lluitar.
Aquest 2018 ha estat pròdig en declaracions homòfobes per part de representants de l´Església, agressions i atacs al carrer, discriminacions laborals per qüestions d´orientació sexual i expressió de gènere. Les lesbianes segueixen invisibilitzades en gran mesura i assistim amb vergonya a les rentades de cara gayfriendly d'estats genocides com el de Israel. I per descomptat a molts països del món se segueix perseguint lesbianes, gais i persones transsexuals. Situacions que no són sinó la punta de l'iceberg de societats heteropatriarcals que han adoptat l'heteresexualitat com a norma.
Avui 28 de juny hem de reprendre la paraula, construir el futur en primera persona del plural i fer-ho a cada carrer, a cada barri, poble i ciutat. Per començar és un dia en què hem de recordar els que ens han precedit en la lluita pels drets LGTBI. Fer valer la memòria d'activistes i dels qui han teixit aquest tapís multicolor on s'entrellacen les lluites feministes, populars i LGTBI en el camí per una societat més justa, integradora i diversa.
És l'hora de organitzar-nos per acabar d'eradicar la xacra de la LGTBI fòbia, arrelant polítiques que ens donin suport i reconeguin a tots els municipis, transformant les condicions de vida de la gent gran LGTBI, contribuint a les escoles a implantar plans pedagògics que posin en relleu la diversitat sexual i de gènere de les nostres societats i per descomptat, aprofundint en la tasca d'aconseguir empreses amb bones pràctiques LGTBI tant a nivell intern i laboral com a la seva responsabilitat social.
Els àmbits en què desenvolupar la nostra feina són infinits, perquè són tots: l'esport, el carrer com un espai lliure on poder ser qui som, sense oblidar la sanitat on hem de seguir apostant per polítiques de salut integradores i transversals que reconeguin i entenguin les necessitats específiques de cada persona que forma el col·lectiu LGTBI.
Recuperem doncs el sentit últim de lluita que ens remet a l'origen de l'Orgull, referents no ens falten: Stonewall i els que van plantar cara a les batudes policials i per descomptat les primeres manifestacions a Barcelona que es van escampar com la pólvora per tot el territori. Denunciem el rentat de rosa que ens utilitza per rentar la cara dels que marginen i discriminen tantes persones a tot el món, molt especialment als que viuen en silenci la seva identitat i als que intentar fugir dels països on pateixen persecució i només aconsegueixen viure un aferrissament especial.
Perquè mai més tornarem a limitar-nos a certs barris, certes discos, certes saunes, perquè tenim dret a desenvolupar-nos en tots els àmbits de la vida sense por de patir cap mena de discriminació. Siguem punt de partida, referent, existim, fem-ho.
Feliç Dia de l'Orgull 2018!
font: CridaLGTBI
GAYLES.TV
televisió Online
