Hannah Gadsby sacseja totes les premisses
GAYLES.TV.- «Si només us queda una hora de vida, que sigui per veure Nanette","No és un monòleg, és un tsunami","L'humorista que vol posar fi a l'humor","El monòleg que tens a veure fins i tot si no sols veure monòlegs«. El cap de setmana passat resultava impossible no sucumbir a la pressió de les xarxes: «Nanette«, el xou de Hannah Gadsby, havia esdevingut imprescindible. Després País salvatge salvatge, aquest és el darrer pelotazo de Netflix.
Gadsby és una còmica australiana lesbiana nascuda a l'illa de Tasmània (la comunitat més homòfoba de Àustria). El títol del xou és una metàfora del que passarà. Totes les fitxes posades a una aposta (ja sigui el nom d'una dona o un espectacle de riure) i la realitat sempre troba altres dreceres per mostrar-se. Feminisme, tensió, humor, poder, connexió, malaltia, homofòbia interioritzada, discriminació, misogínia, reputació, orgull, cubisme, gènere, patriarcat... són els elements que teixeixen el seu monòleg i transporten l'espectador per territoris incòmodes.
Gadsby no és fàcil ni previsible. Quan ja ha fet tres bolcades al guió el recargola una vegada més per anunciar que deixa la comèdia. Ens hem criat amb l'home blanc heterosexual com a referent i la minoria majoritària ens hem acostumat a viure al marge i acceptar-ne les regles. «Donald Trump, Pablo Picasso, Harvey Weinstein, Bill Cosby, Woody Allen, Roman Polanski. Aquests homes no són excepcions, són la regla. I no són individus, són les nostres històries. Aquests homes contolen les nostres històries! i sembla que no ens importa sempre que puguin conservar la seva preada reputació» denúncia Gadsby.
«Nanette» ha deixat de ser un espectacle còmic per donar pas a la denuncia i dirigir-se directament a l'espectador masculí blanc i hetero per dir-li «¡Reaccioneu d'una vegada!». Gadsby reivindica la força de la diferència i poder explicar la seva història perquè sigui recordada i no sentir-se tan sola. Trenca amb allò establert i es esquartera a si mateixa. L?espectador es queda suspès, orfe d?una resposta còmoda. La superfície, els tòpics, allò previsible són enemics del seu discurs. Coneixedora dels secrets de l'humor, és capaç de controlar amb mestria el tempo del xou. Sap que darrere de tot bon acudit, hi ha una gran veritat.
font: We are cult, El País, La Vanguardia
GAYLES.TV
televisió Online
