La mort de la reina Isabel II als 96 anys situa el Regne Unit davant un futur incert
La reina Isabel II va morir als 96 anys a la seva residència de Balmoral, posant fi a un regnat que va durar més de 70 anys. La notícia es va confirmar pocs dies després que es reunís amb la nova primera ministra Liz Truss i li demanés que formés un govern: la quinzena primera ministra durant el seu tron. Al llarg del seu regnat, la vida es va transformar radicalment per a les persones LGTBIQ + en el Regne Unit. Quan va pujar al tron el 1952 després de la mort del seu pare, el rei Jordi VI, l'homosexualitat encara era il·legal.
Si bé la reina Isabel generalment va evitar comentar públicament sobre els drets LGTBIQ +, ella, com ho requereix el seu càrrec, ha atorgat el consentiment real (que és una formalitat en què el monarca regnant aprova canvis en la llei) a moltes lleis que han canviat la trajectòria de vida queer en Gran Bretanya.
Què ha canviat durant el regnat de la Reina Isabel II?
Una de les primeres peces importants de la legislació LGTBIQ + a la que la reina Isabel II va donar la seva aprovació real va ser la Llei de Delictes Sexuals de 1967. Aquesta llei històrica va marcar la primera esquerda important en la criminalització al Regne Unit de l'activitat sexual entre persones del mateix sexe: va despenalitzar sexe gai en privat entre homes més grans de 21 anys a Anglaterra i Gal·les.
La Llei de Delictes Sexuals estava lluny de ser la màxima llibertat que les persones LGTBIQ + anhelaven en aquell moment. Els homes homosexuals i bisexuals van continuar sent condemnats durant anys per tenir relacions sexuals en públic, mentre que l'edat de consentiment, que era cinc anys més alta que la de les persones heterosexuals, va causar estralls a les vides dels homosexuals.
Fites significatives de l'avenç de drets per a les persones LGTBIQ +
El 1980 i 1982, respectivament, l'homosexualitat va ser despenalitzada parcialment a Escòcia i Irlanda del Nord.
La Llei de drets humans, que va rebre l'aprovació real el 1998 va significar que el Conveni Europeu de Drets Humans es consagrara a la llei britànica per primera vegada. Aquesta llei s'ha fet servir en diversos casos per defensar els drets LGTBIQ + en el Regne Unit; per exemple, ha ajudat a atorgar drets de tinença a parelles del mateix sexe.
El 2002, es va promulgar la Llei d'Adopció i Infància, que permet a les parelles del mateix sexe adoptar nens per primera vegada. Dos anys més tard, es van legalitzar les unions civils a Anglaterra i Gal·les, i les primeres unions van tenir lloc el 5 de desembre de 2005.
Una altra llei radical que va entrar en vigor gairebé alhora va ser la Llei de Reconeixement de Gènere (GRA): va rebre l'aprovació real l'any anterior, l'1 de juliol del 2004, i va posar en marxa un procés que permetia a les persones trans canviar legalment el seu gènere per a la primera vegada.
Matrimoni igualitari el 2014
El 2010, es va aprovar la Llei d'Igualtat, que va prohibir la discriminació contra les persones per motius dorientació sexual o identitat de gènere en una sèrie dàrees clau. Dos anys més tard, la Llei de protecció de les llibertats va significar que les persones homosexuals podien sol·licitar que s'eliminessin les condemnes anteriors per «indecència greu".
Un dels grans èxits històrics per a la igualtat LGTBIQ + es va produir a 2014, quan es va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe a Anglaterra i Gal·les a través de la Llei de matrimoni (parelles del mateix sexe).
Estancament
Des de llavors, els drets LGTBIQ + han començat a estancar-se al Regne Unit. La teràpia de conversió segueix sent legal, malgrat les promeses del govern actual de prohibir la pràctica, i la reforma de la Llei de Reconeixement de Gènere (GRA) s'ha paralitzat en gran mesura. La nova primera ministra Liz Truss intentarà bloquejar les reformes de Escòcia en matèria de drets per a les persones trans i és coneguda per les seves declaracions poc amigables amb el col·lectiu.
Tot i així, al llarg del regnat de gairebé 70 anys de la reina Isabel, els drets LGTBIQ + s'han transformat radicalment al Regne Unit. Pocs monarques han supervisat tants canvis socials com els que va realitzar la reina Isabel II al llarg del seu temps al tron, i sembla cada cop més probable que cap futur monarca torni a veure un progrés similar en un sol regnat.
