El germà d'Itziar Castro: “Cal seguir la lluita”
Ahir va tenir lloc a Pallejà (Barcelona) la vetlla de l'actriu Itziar Castro, que va morir divendres a la matinada als 46 anys. La seva mare, Lucía Rivadulla, es va vestir de vermell: “No vinc de negre, vinc de vermell, perquè Itziar era vermella, vermella de llum, vermella de vida”. Manel Castro, un dels seus germans l'ha recordat com “una revolucionària” que va lluitar molt i ha assegurat que “cal seguir la seva lluita”. També ha fet referència a la carta de la Família Reial: “És una gran medalla en la lluita perquè una republicana i lesbiana a la Casa Reial Això on s'ha vist!”.
Itziar Castro va morir la matinada del dia 8 de desembre passat a conseqüència d'una parada cardiorespiratòria mentre assistia a les proves de llum d'un espectacle de natació sincronitzada que estava preparant. L'actriu va destacar en sèries com Vis-a-vis o pel·lícules com campions o pells. Va ser artista polifacètica en cinema, teatre i televisió i activista contra la gordofòbia, defensa del col·lectiu LGTBI i de la igualtat de dones.
la periodista Cristina Fallaràs ha destacat: “Hi ha persones que romanen perquè la seva vida ha modificat la manera com habitem el món”. També ha recordat que Castro va aconseguir canviar la manera com les dones veuen el seu cos. L'advocada Carla Vall ha insistit en el paper de l'actriu com a gran activista i gran feminista, mentre que l'actriu Maria Botto ha valorat la seva “activisme i generositat”. Durant tot diumenge han estat desenes de familiars i veïns els que han volgut donar el darrer adéu a l'actriu.
Una actriu molt necessària
Eduardo casanova també ha volgut recordar-la en un article al diari El Món on destaca la seva determinació i visibilitat: “Sí. Aquesta és la primera paraula que sortia per la boca d'Itziar Castro si li proposaves alguna cosa. Sí a mi, i sí a gairebé tot. (…) Sembla un acudit que a Itziar Castro li costés fer-se visible, però aquesta va ser la seva crua realitat. Com el personatge que va interpretar a Pells, deia: “A la gent no li agrada veure les persones com jo”. Ella es va encarregar, amb encerts i errors, que la veiéssim, d'exposar-se, fins i tot de sobreexposar-se perquè entenguéssim que la seva presència era completament necessària. Perquè per desgràcia, hi ha molt poques actrius visibles com ella i ara, després d'aquesta tragèdia, ella tampoc no estarà per demostrar-nos als que intentem complir amb els cruels canons del sistema que actrius com Itziar Castro són completament necessàries a la nostra vida ia la nostra indústria”.
«M'insulten per existir”
I és que Itziar era una lluitadora. Havia après des de petita a defensar-se. Ho explicava el vostre comare d'acció Cristina Fallaràs en un article a Público mitjançant una anècdota que demostra el seu caràcter: “Després un dia, fa poc, em vas renyar per intervenir en la discussió dura entre tu i un desgraciat. T'havia insultat d'una manera cruel (…) Fins que t'hi vas aixecar i t'hi vas enfrontar. Quan la cosa semblava que aniria a més, que t'arribaria a tocar, em vaig aixecar i em vaig unir a tu. Em vas apartar molt seriosa. “No, no m'ajudis mai, no ho tornis a fer, perquè jo no necessito la teva ajuda”, em vas explicar després d'espantar-ho. “Jo tinc molta força i també entrenament. D'una hòstia, puc enviar aquest paio a terra a 20 metres. Si tu m'ajudes, em fas menor, em minves. No necessito ajuda«. Després, mirant el meu adolescent, vas afegir: “A mi m'insulten molt, m'insulten sempre a tot arreu. M'insulten per existir”.
Itziar sempre va defensar el col·lectiu LGTBIQ+
Itziar defensava amb dents i ungles les seves idees. Sempre estava disponible per a qualsevol iniciativa feminista o que defensés el col·lectiu LGTBIQ +. De vegades va pagar un preu alt per això, però sabia de sobres que valia la pena. Era valent i mai no es va amagar de res. Itziar anava amb el cor al davant, títol del seu llibre de poesia del qual ens va parlar a GAYLES.TV.
Era una persona lliure, i encomanava aquesta llibertat al seu entorn. Acabava de presentar un dels seus projectes més personals: el curtmetratge “L@ cita”, una comèdia romàntica que ella afirmava “basada en fets gairebé reals”. El curtmetratge es plantejava en funció d'experiències que Castro havia tingut a l'hora de conèixer possibles parelles, intervingudes per la seva creixent fama. “L@ cita» trobava la pròpia Castro interpretant-se a si mateixa, i al llarg del curt apareixien rostres com els de Rocío Saiz o Carla Antonelli. Castro es va encarregar de la direcció, la producció i l'escriptura, i aviat “L@ cita” va rebre un distintiu del ICAA com "recomanat per al foment de la igualtat de gènere”, gràcies a la temàtica LGTBIQ + i laparició dactrius amb físics no normatius.
L'acomiadem amb un record en estat pur, defensant la llibertat de creació i en contra de qualsevol censura:
@rainpod_ca @Malbert s'ha entossudit a no deixar ningú indiferent i ho demostra cada dimecres a #EstimatHater L'actriu @Itziar Castro , nominada als Goya, va parlar sense embuts al sofà del programa, això és només un avenç de tot el que ens va explicar, t'ho perdràs? 😈 Episodi complet, en exclusiva a @podimo_ca #Rainpod #Podcasts #paraty #foryouu #fyp시゚viral #fyp #salseu #OT #operaciontriomf #ItziarCastro
