Ventura Pons va defensar sempre el català i va creure en la vàlua dels autors de casa
El director de cinema, guionista i productor Ventura Pons ha mort als 78 anys. Va filmar més d'una trentena de llargmetratges i en va produir una trentena més. La seva llarga carrera en defensa del cinema en català va ser reconeguda el 2007 amb la Cree de Sant Jordi i el 2015 amb el Gaudí d'Honor.
Ventura Pons és el cineasta català que ha aixecat més films al llarg de la seva trajectòria professional de cinc dècades. Durant quaranta anys, del 1980 al 2010, gairebé va realitzar un film per any. A més, ha estat el cineasta que ha portat la literatura catalana al cinema, amb adaptacions de novel·les i contes de Quim Monzó (El perquè de tot plegat y Mil cretins), A partir d'una Josep M. Benet Jornet (Actrius i Amic/Amat) de Sergi Belbel (Caricies, Morir (o no) i Forasters), i de Lluís Anton Baulenas (Anita no perd el tren), entre molts més.
Internacionalització del cinema català
Ventura Pons també compta amb una altra fita important per al cinema català: la va internacionalitzar. Va debutar el 1977 amb Ocaña, retrat intermitent, avui i per sempre una icona. El film va ser seleccionat pel Festival de Cannes i la Berlinale. D'aquesta manera, el seu cinema va tenir una presència constant als principals festivals internacionals.
Havia començat al món del teatre. Va arribar a dirigir una vintena d'obres fins que es va centrar al cine. Però la formació teatral va marcar la seva estètica cinematogràfica i l'elecció d'actors dels seus repartiments i autors que va adaptar, part dels quals eren dramaturgs.
Ventura funda la seva pròpia productora
El 1981 va filmar El vicari d'Olot, la seva comèdia més taquillera. El 1985 va fundar la productora Els Films de la Rambla, gràcies a la qual va poder realitzar les obres que va voler. Gairebé una cada any durant vint-i-cinc anys.
A la dècada dels vuitanta el seu cinema va estar marcat pel gènere de la comèdia, que el va fer molt popular i tots van ser films d'èxit. A més dels ja esmentats, va rodar: Puta misèria! , Què t'hi jugues, Mari Pili?, Aquesta nit o mai, Rosita, Please!.
Als noranta va deixar la comèdia i es va centrar a portar al cinema les adaptacions d'autors catalans ja esmentades. I no va parar de fer i produir cinema fins al 2014, que va patir un accident que li va causar dues hemorràgies cranioencefàliques. I malgrat l'accident, aquell 2014, sortint de l'hospital, va anar a signar el contracte per començar el projecte dels cinemes Texas, una proposta d'èxit que va durar cinc anys i que amb preus populars va fer que molta gent tornés al cine. El 2019 es va retirar definitivament.
Director d'actors
pont de Varolio era abans que res un director d'actors. Va treballar amb els artistes més destacats de cada dècada i amb els consagrats: Rosa Maria Sardà, Núria Espert, Anna Lizaran i Josep Maria Pou van ser alguns dels seus actors més fidels. Però també va dirigir a Mercè Pons, Sergi López, Jordi Dauder, Enric Majó, Joan Monleó, Lluís Homar, Carme Elias, Francesc Orella, Vicky Penya, Montserrat Salvador, Julieta Serrano, Laura Conejero o Roger Coma ia un llarg etcètera.
Durant el procés d'independència Ventura Pons va ser una de les cares de la cultura més visibles i significades. La seva carrera va lligada a la defensa de la llengua, del cinema en català. Deia: “Tots els països prioritzen la llengua. I nosaltres, som una llengua de segona? (que és molt crític amb Televisió de Catalunya i l'Institut Català d'Empreses Culturals). Jo he fet pel·lícules en català, he fet bilingües, n'he fet una en andalús, he fet en anglès, però la llengua de Catalunya és el català. Passa que les meves pel·lícules en anglès, que és la meva segona llengua, quan van pel món són catalanes. Com els francesos, que fan molta producció en anglès, i donen suport, també."
