Última hora.- José María Mendiluce ha mort avui a Barcelona a l'edat de 65 anys com a conseqüència d'una malaltia òssia degenerativa.
És clar què
i ningú no es queda aquí de llavor, però hi ha persones que en morir fan bona aquella frase de “sempre se'n van els millors i es queden els cabrons”. Perquè Mendiluce era dels bons, dels que vols jugant al teu equip, dels que passen per la vida donant un cop de mà a les grans ia les petites causes. Nascut un 14 d'abril, una data que fa olor de llibertat ia revolta, la seva biografia és com una d'aquelles maletes que rebenten de plenes i no hi ha manera de tancar, perquè ho va fer tot, ho va viure tot.
La seva joventut en la lluita antifranquista el va portar a conèixer les presons de la dictadura per militar a la Lliga Comunista Revolucionària. Va treballar durant anys per a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) deixant-se l'ànima a Angola, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica, Guatemala, allà on se'l va necessitar. El 1991 va jugar un paper clau en la denúncia dels crims contra la població bosniana als Balcans. Va ser eurodiputat pel PSOE, condecorat amb la Creu de Sant Jordi, president de Green Peace i candidat pel grup de els Verds.
I per descomptat no podem oblidar la seva faceta com a escriptor i cronista. Va ser col·laborador habitual de El País i el Periódico de Catalunyaai va publicar una extensa obra narrativa amb títols com “L'amor armat”, “El somriure d'Ariadna” o “Pura vida”, obra amb què hem
us volgut retre homenatge al títol d'aquest article. Perquè “pura vida” és per als que visiten Costa Rica una curiosa manera de saludar, però per als “tics” simbolitza el bon viure, l'exuberància, l'alegria i la capacitat de trobar la felicitat en les coses senzilles. Tota una filosofia de vida.
José María Mendiluce va ser el primer polític espanyol en actiu que va sortir de l'armari l'any 2003 en una entrevista a la revista zero i ho va fer amb elegància, sense soroll ni grans ostentació, com gairebé tot el que feia. No ens queda cap altra que donar-li les gràcies, de cor. ¡Pura vida, Jose Mari!
Última Hora Gayles.tv
televisió Online
