En 2018 s'han comptabilitzat un total de 369 crims contra persones trans
GAYLES.TV.- El 20N és el Dia Internacional de la Memòria Trans, en anglès Dia de la memòria trans. Un dia dedicat a la memòria d'aquelles persones que han estat assassinades, víctimes de la transfòbia, l'odi i la por a les persones transgènere i de gènere no convencional, així com a recordar la violència continuada que pateix la comunitat trans.
L'origen d'aquest memorial es remunta a 1998 quan Gwendolyn Ann Smith, una activista transsexual va realitzar un acte en memòria de l'assassinat de Rita Hester, una dona transsexual afroamericana assassinada a Massachussets. En resposta al seu assassinat i al poc respecte que els mitjans de comunicació van mostrar a la víctima, la pena i la indignació van provocar una vigília el divendres següent (4 de desembre), en què van participar unes 250 persones. La vigília va inspirar no només el Dia Internacional de la Memòria Trans, sinó també el projecte d'Internet Recordant els nostres morts. Des de llavors és tradició llegir els noms de les persones que han mort per atacs transfobs cada any.
Segons el Observatori de Persones Trans Assassinades, a 2018 s'han comptabilitzat un total de 369 crims contra persones trans, 44 casos més que l'any anterior. La majoria dels homicidis han passat al Brasil (167), Mèxic (71) i els Estats Units (28).
Al vostre bloc «L'armari Obert» l'historiador Leopold Estapé recupera exemples com el de Heliogàbal, un emperador romà que va voler ser dona i va arribar a castrar-se per canviar-se de gènere. Margarida Borràs, que va ser penjada el 1460 a la Plaça del Mercat de la ciutat de València. Don Antonio d'Eraús, Nascut com Caterina d'Eraús, qui va aconseguir que el Papa Urbà VIII li donés llicència per vestir i viure com un home. Mary Jones, Més coneguda com The Man Monster, qui en 1836 va ser detinguda per la policia acusada de ser carterista i prostituta. O el cas de Sonia Rescalvo Zafra, transsexual assassinada a la Barcelona preolímpica al Parc de la Ciutadella per grups de nazis pells que sortien a «patrullar de nit».
font: Wikipedia, L'armari obert, Tinkunaco
Fotografia: Gayles.tv, L'Armari Obert
GAYLES.TV
televisió Online
M'agradaria recordar també els sucidis de menors trans per una societat que no accepta la diferència
Sens dubte no és dolent ser el que vulguis ser, però si de la manera que la cultura tracta les persones que no són iguals a ells, oa la majoria.
Sentir-se marginat, estigmatitzat i aïllat també porta molts nens a aquest nivell de desesperança i impotència, que és una de les coses que pot alimentar la depressió i l'ús de substàncies.
Gràcies pels teus comentaris, Gina, tens tota la raó.