«El que explica a la vida no és el sol fet d'haver viscut. Són els canvis que hem provocat a les vides dels altres el que determina el significat de la nostra» (Mandiba 2002)
Mandela, o Mandiba, o com alguns en diuen; la icona gai sud-africana, va ser un lluitador pels drets humans. Després de 27 anys complint condemna, va aconseguir la llibertat. Va destacar per la lluita contra el règim de l'Apartheid i va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1993.
Mandiba mai no es va posicionar a favor de la comunitat LGBT, com fan molts polítics més humans (o menys). Ell evadia el tema. Fins que un dia va haver de decidir si la comunitat LGBT podia gaudir dels mateixos drets humans que qualsevol altre ésser humà. I va dir que sí. Convertint-se en el primer mandatari africà a donar suport públicament al col·lectiu gai.
Mandiba serà recordat com l'home, d'aspecte entranyable, que amb la normalitat més absoluta tractava qualsevol persona. Independentment de les seves preferències sexuals, religioses o malalties. Un bon exemple del llegat de Mandiba el trobem a Edwin Cameron. Jutge de la Cort Constitucional a Johannesburg. Homosexual i seropositiu.
'He estat un afortunat. Mandela em va designar al final del seu primer any al càrrec el desembre del 1994 sent un home obertament gai a la Cort Suprema i, 16 anys després, sóc un membre de la cort més alta de Sud-àfrica. Sincerament puc dir que la meva orientació sexual era irrellevant'.
Les paraules de Mandiba esdevindrien les més virals del S.XX i S.XXI. Les seves eleccions van canviar el Món. Convertint en una realitat els canvis de qualsevol societat. Obrint la porta a la revolució pacífica. Una lluita a extrems que abans molts no haurien pogut imaginar. Però sobretot, tornant la dignitat d'un col·lectiu perseguit, assenyalat i humiliat.
Un any després de la mort podem comprovar que el seu llegat ha deixat de ser patrimoni de Sud-àfrica per ser patrimoni de la humanitat.
Mandiba no ha mort, ha guanyat el joc
1918 - 2013
