EDITORIAL GAYLES.TV.- Aquest editorial pretén reflexionar sobre el masclisme imperant a molts dels mitjans de comunicació generalistes i no ens referim únicament a aquells que pel seu posicionament a la dreta resulten d'un caspós que frega el ridícul, no. Parlem d'aquesta forma de masclisme subtil, assumit, aquell que sembla inevitable, aquell que portem enganxat a la pell com una suor de segles, la rància transpiració de generacions de dones oprimides i menyspreades.
I aquesta reflexió ve a tomb d'un article publicat a “El País” i signat per una dona, Cristina Vázquez i més específicament ho provoca un carpetovetònic destacat del text que ens ha deixat de pedra. Perquè, tot i saber que la línia editorial de “El País” ja no és la que era, que poc o res queda d'aquell rotatiu de Pressa que es va erigir en guardià de la democràcia i temple de les llibertats; tot i ser testimonis de la fugida de cervells i de criteri d'una redacció que va ensenyar a pensar tota una generació. Malgrat tot això, que una periodista destaqueu la frase següent:
"Amb sis anys, Maria té clar que de gran no vol, com els seus germans, ser ni astronauta, ni inventor, ni superheroi, sinó una noia"
Francament ens causa una profunda tristesa, per no parlar de la decepció que implica que la signant sigui dona i el mitjà suposadament progressista. El motiu de fer esment aquí d'aquest fragment és que forma part d'un text sobre menors i transsexualitat, el titular diu: «Esperança per als nens transsexuals: “De gran em diré Maria”. Vegem. Costa creure que Maria amb 6 anys hagi expressat aquest pensament, costa encara més pensar que a la xerrada amb la nena, aquesta no va dir res més interessant a destacar i en qualsevol cas, si fos així, quina gran oportunitat va perdre la periodista d'aprofitar la ocasió per recordar-li a Maria que sigui noi o noia podrà ser el que li doni la gana, científica, astronauta, súper heroïna i fins i tot periodista.
I aquí se'ns planteja un altre dilema, el del tractament que s'està donant a la qüestió dels menors transsexuals als mitjans de comunicació en un moment en què la societat està especialment sensibilitzada amb el tema i en què resulta tan perillós recórrer a tòpics que abunden en els estereotips i el simplisme de les classificacions binàries, com esquinçar-se les vestidures amb postures maximalistes que no contribueixen gens a fer arribar a la societat una realitat que majoritàriament es desconeix. Però aquesta és ja farina d'un altre paner.
GAYLES.TV
televisió Online
