El rei de l'última monarquia absoluta d'Àfrica qualifica els homosexuals com a “satànics”
GAYLES.TV.- És probable que si et parlem de Eswatini ni tan sols sàpigues que es tracta d'un país, de fet és una petita nació africana entre Moçambic i Sud-àfrica. Tristament conegut per ser el darrer reducte absolutista on el rei Mswati III té a les mans el poder legislatiu i executiu i també la potestat de nomenar el cap del Govern, la resta de ministres i el president del Tribunal Suprem. Doncs bé, aquest senyor que mana tant sobre una població que amb prou feines arriba a 1,3 milions d'habitants, ha qualificat els homosexuals com a “satànics”. Por fa.
Res estrany en un país on el seu primer ministre considera que ser gai és una anormalitat i una malaltia i el cap de la qual de comunicació de la policia, Khulani Mamba, va assegurar en declaracions al Temps de Swazilàndia que “el seu país no toleraria la comunitat LGTBI”. I això es plasma en condemnes de 14 anys de presó pels actes de sodomia entre dos homes. Curiosament la llei no parla de relacions entre dones com al seu dia succeïa a Espanya amb la Llei de Perillositat Social que només castigava el “home que jauga amb home”. És el que té no reconèixer que les dones també tenen desig sexual.
Ser gai, lesbiana, bisexual o transsexual a Eswatini és afrontar un infern quotidià amb l'agreujant que, en ser tan pocs, tothom es coneix. A més, la societat és molt conservadora i religiosa el que empeny trans i gais a invisibilitzar-se per no ser estigmatitzats.
D'altra banda, la Constitució no permet el registre d'associacions LGTBI i qualsevol intent d'organitzar-se per lluitar ha de ser clandestí. Hi ha un nucli de resistència format per unes 15 persones que es fan trucar TranSwati. Pinty Dludlu, una jove transsexual de 28 anys declara: “Es tracta dʼobrir espais dʼeducació, de respecte i de tolerància per tot el país. Aquí, l'estigma més gran que patim acostuma a venir de la pròpia persona, que no s'accepta a si mateixa i ha d'aprendre a fer-ho. A mi, per exemple, em resulta molt difícil aconseguir un certificat per treballar com a dona transgènere. I això que jo tinc sort de poder expressar-me; a molta gent en la meva situació la repudia la família, no pot parlar amb ningú o s'ha de traslladar a les ciutats grans per viure lliurement, encara que això comporta moltes dificultats…”.
I és que viure com a persona LGTBI en un país on el 60% de la població està exposada a la pobresa és sinònim d'encarar la vida amb molts, moltíssims problemes. Ansietat, depressió, agressions verbals i físiques incloent-hi la violació, conformen el dia a dia del col·lectiu. Només cal dir que el 40% d'homosexuals a Eswatini han intentat suïcidar-se i, malauradament, molts ho han aconseguit.
Malgrat tot, sembla que al petit país sud-africà comencen a bufar vents de canvi. El passat any es va celebrar per primera vegada la marxa de l'Orgull que va aconseguir congregar 500 persones i aquest any s'ha repetit encara que amb menys assistència per por de les represàlies.
Considerem de vital importància ser altaveu per als qui en aquest i altres països viuen tenallats per la por, el menyspreu i la invisibilitat. Tot el nostre suport a la lluita del col·lectiu LGTBI a Eswatini.
font: elpais.com, Reuters.com
Fotografia: Mathias Wasik, AFP
GAYLES.TV
televisió Online
Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram
