Els “Muxes”, el tercer gènere com a tradició

Els “Muxes”, el tercer gènere com a tradició

EDITORIAL.- La fotògrafa Núria López Torres de qui vam publicar fa uns mesos el reportatge “Núria López Torres i els cossos sense fronteres”, acaba de presentar el seu darrer treball que tracta de els “muxes”, uns individus que, a l'Itzmo de Tehuantepec al sud de Mèxic, formen part activa de la cultura zapoteca integrats a la societat com un tercer gènere.

L'excepcional feina de López Torres aconsegueix unir fons i forma de manera magistral. Unes bellíssimes composicions fotogràfiques que desborden missatge i contingut convidant-nos a reflexionar sobre la identitat de gènere més enllà de la conjuntura actual.

Perquè el concepte d'identitat de gènere transcendeix l'orientació sexual de la persona i està conformat, bàsicament, com a construcció social i cultural. Ni totes les societats, ni totes les cultures, ni en tots els períodes històrics no s'ha viscut l'acceptació del tercer gènere de la mateixa manera. En algunes societats s'ha reformulat aquest concepte per cobrir les necessitats pròpies com a grup. Aquest és el cas, encara vigent, dels muxes a Mèxic.

Foto

Aquestes persones compleixen un rol i unes funcions específiques en la seva societat, tant a la vida sociocultural com a l'àmbit familiar i són respectats per elles. La Núria ens ho explica en la introducció a la seva obra:

“Hi ha una actitud peculiarment permissiva davant de l'homosexualitat, l'afeminament i el transvestisme en aquesta part de l'estat d'Oaxaca. Algunes mares eduquen un dels seus fills homes en els rols tradicionals femenins, perquè faci la funció de filla soltera que manté i té cura dels progenitors a la vellesa. El “muxe” té un rol significatiu en la construcció de la sexualitat masculina, ja que els homes joves no tenen accés a les dones, que solen reservar la seva virginitat per al matrimoni, per la qual cosa és habitual que un home heterosexual s'iniciï als seus primeres relacions sexuals amb un “muxe”. Aquestes relacions no estan vistes com a pràctiques homosexuals, sempre que sigui l'home la part activa de la relació”.

Resulta evident que el que ha mantingut la legitimitat dels muxes en la cultura zapoteca ha estat el pes específic del femení a les seves societats i la fortalesa del concepte d'identitat ètnica. No obstant això, la modernització que està experimentant la societat de l'ITZMO està donant lloc al fet que penetri la marginalitat i la violència cap a aquests individus que, fins ara, eren fenòmens desconeguts en la seva cultura.

Tant de bo la difusió de l'obra de Núria López Torres, que podeu gaudir a l'enllaç http://www.nurialopeztorres.com/genero-y-sexualidad/muxes/ contribuïu al respecte i la permanència d'aquesta tradició.

Editorial Gayles.tv
televisió Online

Una opinió sobre "Els “Muxes”, el tercer gènere com a tradició"

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *