Descobreixen el lloc d'afusellament i la que devia ser la fossa de Federico García Lorca, però no apareix el cos
EDITORIAL GAYLES.TV.- Federico García Lorca i Luís Cernuda van compartir, amb sort diferent, origen, trajectòria, poesia, generació i orientació sexual. Tots dos andalusos, pertanyents a la generació de l'27, homosexuals i amb destinacions truncades pel franquisme. A Llorca li van arrabassar la vida, a Cernuda el van condemnar a l'exili, a viure i morir lluny de la seva pàtria.
I avui Cernuda ens ve al record per la manera com va recollir la famosa rima de Bécquer, aquell “on habiti l'oblit, allà estarà la meva tomba” que Luís transmutaria en uns versos que semblen glossar la memòria de Lorca:
“On habiti l'oblit,
En els grans jardins sense aurora;
On jo només sigui
Memòria d'una pedra soterrada entre ortigues
Sobre la qual el vent escapa als seus insomnis”.
Aquests dies Lorca ha estat notícia per dos motius diferents però vinculats entre si. D'una banda hem sabut que un equip multidisciplinari d'arqueòlegs i investigadors creu haver localitzat el lloc on Federico va ser afusellat amb un mestre d'escola republicà, Dióscoro Galindo i dos banderillers anarco sindicalistes, Francisco Galadí i Joaquín Arcoyas. El mateix lloc on suposadament van ser enterrats la matinada del 17 al 18 d'agost del 1936. Però els cossos no hi són.
L'arqueòleg Francisco Javier Navarro creu que les restes dels 4 afusellats van ser exhumats “en dates properes a la seva mort, quan estaven en fase cadavèrica, no esqueletal”. Tot i no haver trobat restes orgàniques al paratge, un pou a les rodalies de Alfacar (Granada), sí que es va trobar un fragment d'un projectil Màuser i un casquet de bala de fabricació coetània a la data de les morts i d'ús habitual a la Guerra Civil, cosa que confirma les conjectures sobre el fet que haguessin estat utilitzats a l'afusellament.
Però el misteri envolta els motius pels quals els 4 cossos van ser exhumats. La teoria més estesa sosté que es va pretendre esborrar tota empremta d'un cas que va tenir “gran repercussió a la premsa internacional” i que de fet va suposar “importants pressions al bàndol revoltat i al posterior govern franquista”. Altres teories apunten a la possible intervenció de la pròpia família de Lorca, que encara avui es nega a la cerca i possible exhumació del seu cadàver. Hi ha informes d'un policia, de nom José Mingorance, que afirmen que la mort del poeta va ser més el “fruit de picabaralles familiars” que de qüestions polítiques. Sembla que s'hi detalla exhaustivament l'exhumació del cadàver. Però ara com ara només podem afirmar que coneixem el lloc dels fets però no el parador de les restes del poeta.
I és aquest desconeixement el que ens porta al segon tema pel qual Lorca ha estat notícia: la presentació a la Berlinale del documental nord-americà “Bones of Contention” en el qual Andrea Weiss ens mostra un excel·lent treball de recerca sobre la repressió franquista als homosexuals i l'act
lluita per la recuperació de la memòria històrica. I precisament un dels fils argumentals del relat és el de l'afirmació que García Lorca va ser assassinat per la seva condició d'“homosexual i socialista” segons un informe policial del 1965 que no va sortir a la llum fins fa un parell d'anys. Aquest text confirma el fet que Lorca va ser una víctima del franquisme i que la seva homosexualitat va tenir un pes important en la decisió de posar fi a la seva vida. Però el treball de Weiss no es limita a la figura del poeta, sinó que aprofundeix en dos temes que discorren en paral·lel: per una banda l'existència, encara avui, de 120.000 cadàvers soterrats, que no oblidats, en pous, cunetes i fosses comunes i la lluita per honrar la seva memòria i impedir que caiguin en l'oblit. I de l'altra un exhaustiu repàs a la repressió de l'homosexualitat al franquisme, a la història de les lluites per la dignitat de gais, lesbianes i transsexuals i també als seus referents: figures com la de l'actriu Margarida Xirgu, amiga de García Lorca o la periodista Irene Polo, dones brillants i valentes que el franquisme va pretendre enterrar en la desmemòria fins al punt de ser conegudes com la generació de “les desaparegudes”.
I és que la història del poeta no difereix del de desenes de milers de vides sepultades entre les arrels de pins plantats per esborrar-ne les empremtes. I per això aquest text no pot sinó acabar amb els premonitoris versos del mateix Lorca:
"Quan es van enfonsar les formes pures
sota el cri cri de les margarides,
vaig comprendre que m'havien assassinat.
Van recórrer els cafès i els cementiris i les esglésies,
van obrir les bótes i els armaris,
van destrossar tres esquelets per arrencar les dents d'or.
Ja no em van trobar.
No em van trobar?
No. No em van trobar”.
Fonts: efe.com, ideal.esIlpaís.com
GAYLES.TV
televisió Online
