Una llei de transsexualitat històrica

Plataforma trans llei trans congrés 2018 gaylestv Una llei de transsexualitat històrica

Cinc apunts per entendre la nova Llei de Transsexualitat

«Aquesta Llei ens considera subjectes de ple dret i no objectes tutelats». Entrevista a Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans.

GAYLES.TV.- La lliure determinació de la identitat i la despatologització de la transsexualitat són els dos eixos centrals de la nova Llei de Transsexualitat que s'ha registrat aquest matí al Congrés dels Diputats. Un avenç històric dels drets dels transsexuals no només a Espanya, es tracta de la Llei de transsexualitat més avançada del món. La llei surt del consens unànime dels col·lectius de transsexuals agrupats a la Plataforma Trans i l'ha registrat Units Podem, que ha estat la força política que ha tingut la valentia i altura de mires de rescabalar i reparar tants anys de discriminació.

Una llei necessària

Mar Cambrollé. – La llei és necessària perquè portem 40 anys de democràcia i la igualtat i els drets per a les persones transsexuals no són concretats. Ni a nivell laboral ja que vivim una exclusió laboral que pot assolir més del 80%; ni l'àmbit sanitari ja que ens enrola en uns protocols on se'ns veu malalts mentals; ni en l'àmbit de la identitat legal ja que l'estat ens fa xantatge amb un informe mèdic en què hem de dir que tenim disfòria de gènere, que ens obliguen a dos anys de tractament hormonal amb la qual cosa és una esterilització química i forçosa però a més també hem de descartar que estem malalts mentals. A més, en el cas dels menors el 81% pensen en el suïcidi, el 40% ho intenta i més d'un 10% ho aconsegueix. La realitat trans no apareix ni als llibres de text ni al currículum educatiu. Aquesta realitat que descric fa més que necessària una llei específica que no de resposta a totes aquestes situacions, que també són específiques, i que les patim les persones trans. Si la democràcia no ha arribat a les persones trans és perquè la igualtat de tracte en tots els àmbits encara no s'ha concretat.

Feta per i per al col·lectiu trans

MC – El paper que han tingut les associacions trans que la promouen, forma part d'un moment polític en què ha coincidit l'organització, la coordinació i la federació en què tenim unes mateixes discriminacions i un mateix gresol. Encara que tinguem després diferents sensibilitats, perquè no som un grup homogeni i tenim diferents maneres de sentir i de viure les identitats trans, hem sentit que és el moment d'unir esforços i de convertir-nos en el subjecte polític que descriu la situació de discriminació, però que determina també quines són les solucions. És important perquè ha fet que el col·lectiu trans s'empoderi i no només ens alliberem de la tutela mèdica, sinó també del tutelatge que durant molts anys hem estat objecte per part d'altres membres del col·lectiu LGTB que han parlat per nosaltres sense entendre les necessitats que tenim nosaltres i nosaltres. És un moment històric en què s'està consolidant que el subjecte polític està organitzat i té la capacitat de fer un diagnòstic de la situació, però també de determinar solucions.

Desenvolupament lliure del menor

MC – Aquesta llei no ve a ampliar drets ni a concedir privilegis, ve perquè els mateixos drets que té la resta de la ciutadania també ho sigui per a nosaltres. Que siguem tractats d'igual a igual a l'accés al mercat laboral, a l'accés a l'educació, a l'accés a l'atenció sanitària i de la mateixa manera el respecte també als menors i als migrants trans. La Convenció Internacional del Menor diu que ha de prevaler per sobre de qualsevol circumstància l'interès superior del menor. Això, extrapolant-ho, es refereix al fet que si no es permet el desenvolupament lliure de la personalitat d'un menor, estem vulnerant el dret a l'interès superior del menor. Cal comparar ja la prohibició de no permetre a un menor desenvolupar-se lliurement, quan es dóna un assetjament a un nen o quan pateix un maltractament o es dóna una situació d'insalubritat… en totes aquestes circumstàncies intervindrien els assumptes socials. De la mateixa manera, el fet de no permetre a un menor transsexual desenvolupar-se lliurement s'ha d'equiparar a un maltractament.

Una llei sense data de caducitat

MC – La funció de les lleis és ser una eina per als beneficiaris de les mateixes, i una eina de l'administració per obligar-ne el compliment. Però sempre, perquè una llei es compleixi, hi deu haver una demanda d'exigència de compliment. Aquesta llei no neix amb data de caducitat. Amb el temps continuarà permetent el desenvolupament de protocols, normes, dictàmens que aniran concretant els drets. Permetrà que a l'àmbit sanitari hi hagi un protocol que permeti que les persones no siguin considerades malaltes mentals ia més permetrà la lliure determinació del gènere. Aquesta llei té dos eixos fonamentals: lliure determinació de la identitat i despatologització de les identitats trans. Ens considerarà subjectes de ple dret i no objectes tutelats. La llei permetrà una protecció jurídica al dret de la identitat.

Blindar els drets trans

MC – A Espanya tenim aquesta coletilla que tots hem de ser iguals i ningú no pot ser discriminat per raó de raça, de sexe, d'ideologia, de religió, però hi falta l'afegitó de “per la seva identitat”. Com que la Constitució no blinda aquest dret, cal blindar-la amb aquest tipus de llei. Les lleis són una eina que té l'estat per remoure els obstacles i perquè un grup humà pugui viure fora de la discriminació i en igualtat social.

Mar Cambrollé activista trans Gaylestv

 

GAYLES.TV

televisió Online 

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *