EDITORIAL.- No podem, no hem de “celebrar” el 8 de març com una festa, més aviat hauríem de commemorar, recordar, dedicar uns minuts a pensar en les 146 dones que van morir al incendi de la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York el 25 de març de 1911. I no es tracta d'aigualir la festa a ningú, es tracta de tenir la història present per no haver de repetir-la, es tracta d'impedir que els centres comercials banalitzin els fets fins a convertir-los en un embafador motiu més de consum, es tracta, també, que a les dones que estan creixent algú els expliqui el que va passar perquè no caigui en l'oblit, però sobretot, es tracta de no abaixar la guàrdia i continuar lluitant per la plena igualtat.
Perquè si a les nenes, les adolescents i les joves ningú no els fa prendre consciència de la seva situació, la cronificaran. No els podem llegar un món amb diferències salarials. “A igual treball igual salari” no és un lema d'un pòster vintage, és una qüestió vigent que cal reivindicar. Perquè la violència de gènere comença als instituts ia les xarxes socials i cal educar en el principi clar que més control no equival a més amor i la gelosia és el principal argument de la possessió. La violència de gènere va esbiaixar la vida a Espanya de 52 dones el 2012, 54 el 2013 i 53 el 2014. Curiosa estadística que manté la xifra de víctimes al voltant del mig centenar. Han mort moltes més dones a mans de les seves parelles que víctimes ha causat el terrorisme en aquest país i, és evident, que han generat molts menys debats parlamentaris ni merescut portades a la premsa.
Per tot això avui volem recordar que les 146 dones de Triangle Shirtwaist van ser víctimes de l'abús, l'explotació i la impunitat, perquè els responsables de la fàbrica de camises havien tancat totes les portes, escales i sortides per evitar robatoris i aldarulls. La majoria de les víctimes mortals eren joves dones immigrants d'origen jueu i italià d'entre setze i vint-i-tres anys. Moltes van morir víctimes del foc i per asfíxia, d'altres, en no poder escapar de l'edifici en flames, van saltar des dels pisos vuitè, novè i desè al carrer. La paradoxa de la història va voler que aquest accident passés exactament 6 dies després que se celebrés per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb mítings a diversos països europeus. Totes les reivindicacions d'aquell dia, excepte el dret a vot a la majoria de països, continuen vigents avui.
l'àmbit LGTBI no deixa de ser un reflex de la societat i com a tal en reprodueix el millor i el pitjor. Amb glorioses excepcions, la misogínia es vesteix la pell de xai i tolera, quan no discrimina la presència i el paper de les lesbianes al col·lectiu. Armand de Fluvià afirma que la posició de la “L” encapçalant les sigles LGTBI no deixa de ser una mica com allò de “les senyores primer”. Francament, ni oblidem, ni volem que ens cedeixin el pas, gràcies.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
Y como nos recuerda Eliseo Bayo, la L al principio de las siglas LGTB es un reconocimiento al movimiento feminista a lo que éste aportó al movimiento homosexual.