Lactància trans, és viable?

lactància-trans Lactància trans, és viable?

Històries de pares que alleten els seus nadons

EDITORIAL GAYLES.TV.-  Avui us volem parlar d'un tema que arrossega molta polèmica: la possibilitat que un home transsexual alleti un nadó. Normalment la situació es produeix quan hi ha hagut una gestació prèvia com és el cas de Trevor MacDonald, un jove canadenc de 31 anys que, havent estat reconegut com a dona en néixer, se sentia home i va decidir canviar-se de nom de forma legal i prendre hormones per aconseguir tenir un aspecte malactància-transsexualsculí. Trevor mai no va sentir la necessitat de sotmetre's a l'extirpació de l'úter i gràcies a això  va poder tenir dos fills de forma natural amb la seva parella Ian.

Després del part, Trevor no va voler renunciar als beneficis que suposa per als nadons la lactància ni tampoc a l'enllaç que es genera. Encara que per a ell donar el pit es va convertir en una cosa rutinaria, sovint era objecte de mirades reprovatòries i de comentaris que feien que s'ocultés per alimentar els seus fills. En una ocasió i per fer callar el plor del nadó en un restaurant, es va tancar al bany per alletar-lo però llavors va haver d'aguantar les recriminacions per fer servir un bany que no corresponia al seu gènere.

Cansat, va decidir fer un pas i aportar el seu granet de sorra al col·lectiu trans bolcant les seves vivències al bloc “Milk Junkies”, on va narrant les seves experiències com a pare transgènere. Aviat va créixer el nombre de seguidors interessats en la manera com havia aconseguit alletar els seus fills. Trevor s'havia sotmès a cirurgia de tòrax però se les enginya combinant la seva pròpia llet amb una altra donada que, col·locada en una mena de biberó, arriba als nadons a través d'una sonda similar a la que s'utilitza per alimentar prematurs. D'aquesta manera la criatura succiona de manera natural del mugró i de la sonda alhora.

Posteriorment i en unió a un equip de recerca de l'Institut Canadenc de Recerca en Salut ha publicat un primer llibre que amb el títol “On és la mare? Històries del pare transgènere” intenta ser una guia per a tots aquells homes que dectransalletantseguir els seus passos.

Un cas similar és el de Evan, un jove que després de comunicar a la seva família als 19 anys que havia decidit fer el trànsit a home, lluita per tirar endavant un embaràs per inseminació artificial, ja que la seva parella és una dona. Malauradament, en un dels primers intents el cor del fetus va deixar de bategar, però Evan no es va donar per vençut. Sotmès a medicació per equilibrar les hormones, finalment va aconseguir donar a llum i va decidir, com Trevor, no renunciar a alimentar el nadó del seu propi pit.

I és que la lactància materna és molt beneficiosa tant per als nadons com per a qui els cria i no només per l'aportació insubstituïble de substàncies de la llet materna sinó també pel vincle que es genera mentre el nadó succiona de la seva mare o en aquest cas del seu pare.

És innegable que el fet produeix una certa sorpresa a l'inici, però una vegada argumentat i amb la informació suficient, seria just privar una parella trans d'aquest enllaç d'unió amb els fills? O potser un fill de pares transgènere no té dret a beneficiar-se d'una alimentació de la millor qualitat en els primers mesos de vida?

Fonts:  upsocl.com, infobae.com

GAYLES.TV
televisió Online 

Segueix-nos a: Facebook Twitter Instagram

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *