El Govern inicia la tramitació de la Llei trans que permetrà canviar de sexe a partir dels 14 anys
La Llei Trans i LGTBI a nivell estatal arriba després de mesos de disputes entre els socis de l'Executiu i diverses aturades en la seva tramitació. Finalment el Govern tramitarà en un únic text les lleis Trans i LGTBI que contempla l'autodeterminació i la despatologització de les persones trans.
L'avantprojecte, que ha comptat amb l'oposició de part del moviment feminista, preveu eliminar la necessitat d'informes mèdics o d'anys d'hormonació que cal ara per canviar el DNI. Es canvia per un sistema de doble compareixença: la persona haurà de demanar el canvi al Registre Civil i tornar tres mesos després per ratificar-lo i que es faci efectiu, sense tuteles ni testimonis.
Despatologització
"Per fi les persones trans deixaran de ser considerades malaltes a Espanya”, va proclamar dilluns la ministra de Igualtat, Irene Montero (Unides Podem), a l'acte institucional del Govern pel Dia Internacional del orgull LGTBI. 'Aquesta llei és un perdó sincer a totes aquelles persones a qui aquest país els ha dit que les seves vides valien menys. Les vostres vides importen”, va assenyalar la ministra, la més activa dins del Govern en l'empenta de la llei.
Uge Sangil, Presidenta de l' Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB), va afirmar que, encara que la llei encara no estigui aprovada, “aquest és el primer pas per aconseguir drets i acabar amb la patologització”. El treball d'aquesta associació, així com el de Chrysallis —que reuneix famílies amb menors trans— i el de la fundació Triangle, també ha resultat clau per desbloquejar la negociació. En aquesta ha exercit un paper important la data: el PSOE, garant dels drets LGTBI amb mesures com el matrimoni igualitari, no volia arribar a l'Orgull sense una proposta per presentar.
Lliure autodeterminació
El gran escull, que tant UP com que els col·lectius havien posat com a línia vermella, era precisament la lliure autodeterminació de gènere, que finalment s'ha aconseguit en termes similars als previstos. Les persones més grans de 16 anys podran requerir-ho per si mateixes. I es permetrà amb l'assistència de progenitors o tutors a partir dels 14 anys (l'edat a què és obligatori el DNI) i no des dels 12 com incloïa l'esborrany que va elaborar Igualtat al febrer.
Espanya se suma així a un reduït grup de països que ja han legislat en aquest sentit. Entre ells hi ha Noruega, Malta, Irlanda, Noruega, Dinamarca i Luxemburg. Espanya tindrà una de les lleis més avançades quant a drets trans. Tot i que alguns actius del moviment trans lamenten no haver aprofitat l'oportunitat per anar una mica més lluny.
Fora de la llei
La Federació Platafoma trans ha emès un comunicat en què denuncia «que l'avantprojecte sigui una fusió de les dues lleis, fet que suposa un incompliment de l'acord programàtic del Govern, que s'ha traduït en una clara retallada de drets trans, de 53 pàgines, només 3 fan menció a les persones trans«. De nou són la part més vulnerable la que es castiga sense un marc propi, integral i transversal, exposa la presidenta Mar Cambrollé.
També posen el focus a la «desprotecció de les infàncies trans a què se'ls menyscaba el dret al canvi de nom i sexe, incomplint dictamen de la sentència del Tribunal Constitucional de 2019 i la Llei de Protecció a les infàncies«. Un altre punt crític és la no-inclusió de les persones transmigrants com a beneficiàries del canvi de nom i sexe en els documents administratius que expedeix el Estat Espanyol; targeta de residència, permís de treball, targeta sanitària, etc. I el no reconeixement jurídic de la identitat no binària.
l'activista Carla Antonelli celebrat a les seves xarxes la superació de la línia vermella infranquejable que suposava l'autodeterminació, i també s'ha mostrat crítica amb el límit de 14 anys i el no reconeixement a les persones no binàries. «No deixarem ningú enrere. Avui es comença a escriure el principi de la fi«, ha declarat Antonelli.
