Un estudi “científic” afirma que els jocs infantils apunten a la futura orientació sexual adulta
EDITORIAL GAYLES.TV.- El diari abecedari s'ha fet ressò d'un estudi que afirma que les preferències dels nens i nenes a l'hora d'escollir els jocs i les joguines serien significatives respecte a la seva orientació sexual adulta.
L'article arrenca dient “les persones homosexuals solen mostrar més interès en els jocs, les joguines i les activitats típiques de l'altre sexe que en els del seu propi, durant la infància”. Comencem malament perquè donem per fet que hi ha certes activitats infantils pròpies de cada sexe, com si no estigués clar que hi ha condicionants culturals, socials i ambientals que orienten i condicionen l'elecció de joguines.
L'estudi ho ha dirigit Melissa Hines psicòloga de la Universitat de Cambridge i ha estat publicat a la revista “Developmental Psychlogy” i divulgat per “Sciencemag.org”. Les dades per a la seva elaboració han estat extretes d'una base de dades britànica on es va recopilar informació aportada per pares sobre el comportament dels seus fills durant la infància.
Per dur-ho a terme es van crear 3 grups en funció de l'edat i es va avaluar el grau de “masculinitat” o “feminitat” dels jocs basant-se en la resposta dels pares (pares que per descomptat tenien prejudicis clars sobre el que se suposa que eren jocs masculins i femenins!). Per puntuar els progenitors s'havien de situar a una escala de 0 a 100 on els valors més baixos s'associaven a les actituds femenines i els més alts a les masculines. Pren ja, sense manies, tot molt neutre i molt científic, gens masclista.
Però seguim amb la feina de Hines. A partir d'aquestes respostes tan objectives, la psicòloga va decidir distingir entre jocs «conformes al gènere» i «jocs no conformes». Un nen barallant-se amb altres nens o jugant amb un camió seria “conforme” i una nena amb nines o casetes també. El contrari seria “no conforme”. Vaja, gens sexista el protocol de classificació. La resta estava cantada, es tractava de creuar aquesta informació amb les orientacions mostrades per aquestes criatures a l'adolescència i mira tu per on resulta que els nens i nenes proclius a “jocs no conformes amb el seu gènere” eren majoritàriament homosexuals.
Per descomptat, l'estudi ha tingut entusiastes i detractors i cadascú amb arguments més o menys raonables. Però la qüestió és Realment cal invertir tots aquests diners per intentar remarcar els obvis? I a més sobre la base de dades poc o gens objectivables perquè, qui diu que les respostes dels pares no estan ideològicament condicionades? O que el grup elegit no resulta esbiaixat en si mateix.
Però és que l'error és de base perquè oblidem que les criatures abans que res imiten el que veuen i si el que veuen està marcat pel que fa al gènere reproduiran els rols i si no no. És a dir, si pare i mare reparteixen tasques i exerceixen les seves respectives professions en igualtat, el model no estarà marcat per endavant. Parlar de masculinitat i feminitat en els jocs i joguines és una fal·làcia i una xacra social i educativa que hauríem de tendir a eliminar en lloc d'utilitzar-la com a excusa de saberuts estudis que no condueixen a millorar res ni tampoc demostren res en realitat.
No ens sorprendria veure un dia un camió taronja amb la consigna “Les nenes amb vulva no juguen a futbol”, per exemple. El seu fort seria que quan ens vingui algú a dir que el nostre nen serà gai perquè juga amb nines li responguem: “Bé i què? On és el problema?»
font: abecedari
GAYLES.TV
televisió Online
