La complexa realitat de les persones LGTBI a Israel més enllà de la polèmica del Pinkwashing
GAYLES.TV.- L'actual situació que, en l'àmbit polític militar, enfronta Israel amb Palestina ha disparat les crítiques cap a les seves polítiques LGTBI a tot occident. Molt especialment als partits d'esquerra europeus i als grups d'activistes pels drets de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Acusen el govern israelià de practicar el que s'ha anomenat PINKWASHING, és a dir, rentar la mala imatge generada a causa de l'enfrontament amb Palestina abundant a la propaganda relacionada amb les avançades polítiques de protecció al col·lectiu LGTBI. Més recentment amb especial èmfasi en la multitudinària celebració del PRIDE a Tel Aviv. Per raons inverses, alguns grups polítics propers a la dreta defensen a ultrança les polítiques de l'estat d'Israel apropiant-se d'un discurs i uns arguments que no els pertanyen perquè són els resultats d'anys de lluita dels grups d'activistes LGTBI israelians.
No sé tracta de justificar aquí les polítiques de l'executiu d'Israel en relació amb els territoris ocupats, però sí que creiem que és injust no tenir en compte les persones que formen part del col·lectiu en aquest país i que no sempre comparteixen les polítiques dels seus governants . Importa i molt separar el gra de la palla, perquè boicotejant el PRIDE o Eurovisió o qualsevol altre esdeveniment que relacioni Israel/LGTBI, estem menyspreant, marginant i perjudicant els que des de dins treballen per millorar les condicions de vida de les persones LGTBI.
Per això és important dialogar amb aquestes persones i aportar aquí les dades objectives que ens han facilitat sobre la situació real que, en molts casos, supera la de països occidentals que els critiquen. El primer argument claríssim que ja abordem a l'article “Tel Aviv, el PRIDE enlluernador” que podeu recuperar aquí, és que resulta una mica hipòcrita criticar la situació de les polítiques LGTBI a Israel sense tenir en compte en quina situació viuen les persones afectades a la resta de països de l'Orient Mitjà. Per a molts Israel i molt concretament Tel Aviv, és un refugi, potser no pas el paradís, però si un espai de llibertat on no són perseguits ni han de renunciar a la seva identitat.
De mostra un botó: Barcelona acaba d'inaugurar, concretament el 19 de gener d'aquest any, el primer Centre LGTBI destinat a cobrir diverses necessitats del col·lectiu. Doncs bé, el LGBTQ CENTER de Tel Aviv acaba de celebrar el desè aniversari en una seu que compta amb jardins, terrasses, sales de reunions, espai de guarderia per a les criatures, etc, etc. I que dóna suport a nivell sanitari, educatiu, familiar, laboral i qualsevol altre àmbit a persones de totes les edats, credos i procedències.
Hi ha, tant a nivell governamental com associatiu, grups destinats a orientar i informar de tot allò relacionat amb la problemàtica que suposa per a moltes persones conciliar les seves creences amb la seva orientació sexual o amb la seva identitat de gènere i aquest suport s'ofereix sense tenir en compte si s'és jueu, musulmà o cristià.
Menció a part mereixen les activitats educatives a escoles, molt especialment a l'etapa secundària destinades a fomentar la convivència, el respecte per la diversitat i la integració. Una feina que cerca treballar amb els més joves per sembrar la llavor d'un futur de convivència sense discriminació. Aquest tipus de xerrades i treball es desenvolupen també a empreses de tot el territori buscant evitar qualsevol tipus de situació discriminatòria en l'àmbit laboral.
En una institució tan valorada a Israel com l'exèrcit no suposa cap mena de problema l'orientació sexual per formar-ne part, però tampoc no resulta un inconvenient la condició de persona transgènere per integrar-se en les forces armades.
Precisament, l'atenció a les persones transsexuals des de la sanitat pública és una de les més avançades del planeta. Al Ichilov Hospital Weizman vam poder visitar el Centre per a la Medicina i Salut de Persones Transgènere i demanar l'opinió no només d'especialistes mèdics sinó també de pacients. Un tribunal format exclusivament per professionals avalua el tractament i el seguiment en el trànsit tant a nivell quirúrgic, hormonal, psicològic o estètic com a l'entorn familiar, social i professional. Seguiment que abasta llargs períodes fins que la persona està perfectament integrada i situada a la seva nova faceta.
Òbviament no és or tot el que llueix. Manca molt per aconseguir, molt per aconseguir. El matrimoni igualitari no sembla possible a curt termini i un dels motius principals és el fet que els matrimonis tenen caràcter religiós i en conseqüència no són acceptats per a persones del mateix sexe, però actualment està pendent d'aprovació una forma d'unió legal o associació civil. Així mateix, es reconeixen els matrimonis celebrats en altres països encara que no s'equiparen els drets. També hi ha limitacions en els temes relacionats amb l'adopció i la criança dels fills. I una cosa és clara, les millores han arribat per via legislativa, no pas per decisions governamentals. Denúncia a denúncia, reclamació a reclamació s'ha aconseguit avançar en els nostres drets. Ningú no ha regalat res i de fet des de l'activisme es reconeix que la qüestió LGTBI no és prioritària per al Parlament i sempre queda postergada.
No afirmem que Israel sigui un edèn per a gais, lesbianes o transsexuals, però una cosa és certa, que el 80% de la població recolzi el matrimoni homosexual o comprengui que no és just tenir tots els deures però no tots els drets, és fruit de la lluita callada i constant d'associacions i grups que esperen el nostre suport des de l'exterior, no ser boicotejats per aquells que s'haurien de mostrar solidaris amb la feina.
Fotografia: Guy-Yechiely, Montse Trillo
GAYLES.TV
televisió Online
