Ha mort Pedro Zerolo

Ha mort Pedro Zerolo

ÚLTIMA HORA.- És un titular nu per a algú que tant estimava la poesia, algú que el mateix dia que li van comunicar que tenia un càncer publicava al seu compte de Twitter uns versos de José Ángel Valente: “El teu cos pot/omplir la meva vida, / com pot riure/ volar el mur opac de la tristesa”. Aquest càncer que aquesta matinada ens ho ha pres als 54 anys deixant-nos sols davant d'aquest mur de tristesa opaca. Però és que el dolor és nu i sense arestes.

Avui es publicaran elegies, panegírics, lloes i resums biogràfics on és impossible que hi càpiga un cor tan gran com el que bategava al pit de Zerolo. Perquè dir que va ser un lluitador, que va ser un activista, que fins al darrer moment va estar a la trinxera és cert, però no expressa l'agraïment de milers de persones que avui són més lliures i més feliços gràcies al seu esforç.

No cal enumerar aquí les responsabilitats que amb tanta integritat va assumir, les seves militàncies, el lliurament perquè són coses ben sabudes. Abans preferim recollir les seves paraules, avui que tan gran és el buit que deixa la pèrdua:

“Sóc un servidor públic, sóc transparent. La meva vida ha estat una lluita contínua i constant. Jo recomanaria a tots que fóssim activistes de la nostra pròpia vida, perquè si no la vida se't va sense poder actuar. Cal viure sense por, perquè sense por sents que la força està amb tu, sense por sents que la vida és amb tu".

Aquestes paraules formen part de l'entrevista que Gayles.tv li va fer l'any passat amb el títol de «Pedro Zerolo, viure sense por» que podeu visionar seguint l'enllaç del títol.

Des d'aquí volem expressar tot el nostre suport al seu marit, Jesús Santos i desitjar-li que pugui trobar consol en el reflex de l'amor que Pere va sembrar a les vides de tanta gent.

Fins ahir mateix va ser diputat electe a l'Assemblea de Madrid, però ahir no va poder recollir l'acta que l'acreditava com a tal. I si el titular d'inici va ser nu, que sigui Miguel Hernández qui posi fi a aquest adéu amb els versos. Descansa en pau, Pere, fins i tot company.

D'hora va aixecar la mort el vol,
d'hora va matinar la matinada,
aviat està rodant per terra.

No perdono la mort enamorada,
no perdono la vida desatenta,
no perdono la terra ni el no-res.

Última hora Gayles.tv
televisió Online

 

↑↓Comentar

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *