EDITORIAL.- Deia Honore de Balzac que “La burocràcia és una màquina gegantina manejada per pigmeus”. Ignoro si Antonio Fernández i Luís Fernández, que no són germans sinó parella malgrat compartir cognom, coneixien la cita, però amb tota seguretat compartirien el pensament de Balzac de conèixer-lo.
Antonio i Luís són un matrimoni espanyol amb tots els papers en regla i amb un somni comú a la immensa majoria de matrimonis del planeta, tenir fills. Atès que la gestació subrogada és il·legal a Espanya, però que sí que es permet l'entrada de nens d'un altre país, sempre que es demostri la paternitat legal, van decidir anar a Mèxic per aconseguir el seu objectiu. Allí van rebre suport de la Mèxic Surrogacy i de l'associació “Ajuda a Crear Famílies”, entitats que, acollint-se a la legislació especial de l'Estat mexicà de Tabasco, posen el servei d'inseminació artificial a disposició de parelles de tot el món que no poden tenir fills, sigui quina sigui la seva composició. Cadascun dels membres de la parella va inseminar un ovul i, prèvia gestació subrogada, el 6 de gener naixien els bessons Olivia i Marco, confirmant allò que per als Reis Mags d'Orient no existeixen distàncies ni fronteres. Però per als simples mortals sí.
La parella fa un mes que està atrapada a Mèxic per un tràmit burocràtic. En néixer els nens van ser registrats a Tabasco amb el nom d'un dels progenitors a la casella de pare i l'altre en una altra casella i van deixar en blanc la casella corresponent a la mare. Quan van intentar tramitar el passaport dels dos petits per tornar a Espanya, la Secretaria de Relacions Exteriors del Districte Federal de Ménoi els va negar el document en no figurar el nom de la mare. Confosos van acudir a la Embajada d'Espanya on els diuen que és imprescindible que hi figuri el nom de la mare i que haurien de fer constar el de la dona gestant, solució que els pares preferirien no haver d'adoptar. Vist això l'Ambaixada els nega el passaport dels petits. Decisió salomònica, o feu constar una mare circumstancial al seu passaport o deixeu els nens a Mèxic.
Fa 14 anys, el jutge de pau d?una petita localitat barcelonina, va negar el registre d?una criatura fruit d?una inseminació artificial a una dona soltera, lesbiana per més senyals, si no feia constar el nom d?un home a la casella destinada al pare . Òbviament no hi havia nom de pare perquè la donació és anònima. La mare va haver de recórrer a vetllades insinuacions de possible denúncia al jutge per incitar a la falsedat documental perquè aquest s'avingués a registrar la nena, cosa que va fer gairebé dos mesos després del seu naixement. Quan anys més tard la mare va voler tramitar el DNI de la seva filla, va aparèixer un nom d'home a la casella de pare. L'havien enganyat.
No sembla que les coses hagin canviat gaire sobre això, Kafka segueix regnant a jutjats, registres, ambaixades, consolats i duanes. Podem casar-nos i tenir fills, tenim a Espanya una legislació que empara aquest dret, però resulta que no els podem portar a Espanya amb uns documents que reflecteixin fidelment la realitat de la teva situació familiar. Exèrcits de pigmeus s'afanyen a greixar cada dia els engranatges de la gran màquina de la burocràcia. Ens queda el consol de pensar que nosaltres “som nans a coll de gegants, podem veure més lluny”. La cita, per a il·lustració de pigmeus, és del filòsof Bernat de Chartres.
Gayles.tv
televisió Online
