Foto: Marina San José i Carlota Olcina, la parella protagonista d'“Amar En Tiempos Revueltos”
EDITORIAL.- Fa tot just una setmana, comentàvem a Gayles.tv la intervenció de Sandra Barneda al programa “Parli amb elles”. Molt és el que ha plogut en aquests 7 dies, tot un al·luvió de crítiques i contra crítiques. El principal motiu és que, en cap moment de la seva intervenció, Sandra es va reivindicar com a lesbiana. Va parlar dels drets de les persones i es va manifestar contra els lobbys sexuals. De tot el que he llegit en destaco una frase de José Luís Serrano, matemàtic i escriptor, “Jo als vuitanta també m'enamorava de persones, però aquestes persones tenien polla”. Més clar laigua. I pel que fa als lobbys (terme molt estimat per la dreta més recalcitrant per definir els grups activistes per les llibertats sexuals), potser la seva lluita ha tingut alguna cosa a veure que Sandra pugui manifestar, encara que sigui amb eufemismes, la seva condició sexual a un programa de televisió.
El cas és que a la gent no la marginen, menystenen, critiquen, empresonen o executen per ser “persona”, sinó per ser una persona gai, lesbiana, transsexual, bisexual, o el que és el mateix, marieta, brioixera, travelo o que navega a motor ia vela. Els eufemismes, les cortines de fum, només serveixen perquè ens deixin, els deixin, viure tranquils a l'armari.
Mentre l'heterosexualitat segueixi sent la norma, és important que els famosos, aquells que marquen la moda, les tendències, l'opinió pública, reconeguin i visquin amb normalitat la seva condició sexual. Perquè ajuda que siguem més visiblesperquè ajuda a normalitzar orientacions que molts segueixen percebent com a aberracions i perquè fa que aquells que segueixen tancats en foscos armaris, se sentin menys sols, menys estigmatitzats.
El tret de sortida de l'armari ha sonat, per a tothom, però molt especialment per als famosos. Això sí, si ixen que no sigui per amagar l'origen de la discriminació cercant l'acceptació social. Per això que es quedin a dins. Ningú l'obligava, però era ben senzill, obrir els llavis i dir “Sóc lesbiana, punt"
Editorial Gayles.tv
televisió Online
Gràcies Gayles.tv, claret claret…
Cap amor és il·legal tots tenim dret a ser km realment querem ser perqu eskondernos de després d'una cortina q ho uniko q aconsegueix es cada vegada ens sentim mes sols i allunyats del món si sóc lesviana ho dic i punt no penso callar-me'l i retreure'm per ho q diguin els demas per fi i al kabo entre mes ens critiquen mes gran hauria de ser la inspiracio per seguir endavant sense q res ni ningú ens trepitgi només per ser gai o lesviana
Per descomptat La Gata. Un gran exemple és Rússia. Et deixo el link d'un article que t'interessarà segur: http://gayles.tv/news/la-lucha-sigue-viva-en-rusia-donde-la-libertad-ha-encontrado-su-precio-ni-siquiera-en-el-miedo/
Doncs em sembla molt bé que l'amor sigui lliure, cada persona té dret a lliurar el seu amor amb qui més ho vulgui i puguis ser feliç com el seu cor ho senti. No veig el motiu de descriminar una persona per la seva condició sexual.
Benvinguda Mercedes! Moltes gràcies pel teu missatge que compartim totalment.