Mor Trinidad Falcés, «La Trini», lluitadora antifranquista i la primera dona transsexual de la Corunya
Trinitat Falcés, símbol de l'activisme LGTBI, va morir aquesta setmana a A Coruña. Va ser represaliada durant la dictadura. Va estar a la presó cinc anys, part dels quals els va passar a la presó per a homosexuals de Badajoz. El 1977, després de la mort de Franco, va estar al capdavant en la primera manifestació LGTBI, a Barcelona.
La Trini, nascuda el 1942 a la llavors capital de Galícia com Antonio, va aconseguir que el Registre Civil de la Corunya li reconegués el canvi del seu nom pel de Trinitat.
Ella explicava que era filla d'un violador que havia abusat de la seva mare biològica, que la va il·luminar a l'Església de Santiago, a la ciutat vella de A Coruña, segons va explicar fa tres anys el diari local entrenaments. Però la seva família adverteix que no té la certesa que això fos cert.
Com tants altres milers de gallecs, va emigrar a Barcelona fugint de la pobresa, on va viure bona part d'una vida que va dedicar a reivindicar el dret a ser qui era.
Llei de ganduls i malejants
La policia franquista la va fitxar molt poc després, i ella deia que hi havia «tocat el piano» amb tot just quinze anys. Entre els perseguits pel feixisme li deien «tocar el piano» a la presa d'empremtes dactilars amb tinta sobre les cartolines de les fitxes policials.
Entre múltiples detencions i sentències basades en la llei de ganduls i malejants, va passar cinc anys a la presó. D'ells, cinc mesos en un camp de concentració d'homosexuals a Badajoz. Això no va impedir que seguís portant sempre a la bossa un full de diari arrugat amb la història de Marcela i Elisa, les dues dones gallegues que van aconseguir casar-se per l'Església el 1901 simulant que una era un home.
Marcela i Elisa donen nom al premi que cada any lliura la Associació pola Liberdade Afectiva i Sexual (ALES) de la Corunya, i que el 2019 li van donar com a exemple de lluita per la integració i la diversitat sexual. «Per mi aquest premi significa tot, perquè mai m'han donat res a la vida. Sempre m'he vist molt marginada i molt malament«, va dir aquell dia.
La Trini a Barcelona
El 1977 va encapçalar la primera manifestació de l'Orgull a Barcelona i va continuar oferint una resistència «dissident i brava davant de la repressió, la presó, els abusos policials i l'assenyalament d'una societat que no entenia (i de vegades encara no entén) allò que se surt de la (suposada) norma(litat)«, segons el text a Facebook de Eva Mejuto.
Als noranta va decidir tornar a A Coruña, i el 2007 la llei de memòria històrica la va reconèixer oficialment com a víctima de la dictadura. «Visitar a La Trini era tornar amb una muntanya de regals: anells, collarets, roba, llibres, records, xafarderies… Totes les pertinences i memòries que havia anat acumulant en una vida plena experiències, aventures, diverses vides en una sola que ella agradava de compartir i recordar, ara amb amargor, ara amb nostàlgia: 'Que em treguin el ballo, jo passo de tot', era la seva frase de capçalera".
«La nostra memòria és diversa i acolorida, no oblidem qui va començar la nostra lluita, amb tot en contra, tenim molt per aprendre d'aquesta generació. I tot per agrair. Gràcies, Trini, que la terra et sigui lleu. On siguis, no oblidis que som moltes les persones que et vam voler i admirem. Que et treguin el ballo, i passa de tot!«, conclou el text.
Deixounos Trini Falcés, referent per defensar dos drets ?️⚧️e premi #MarcelaElisa no 2019 ?
✍️ Mudou o seu nome no rexistre civil dóna #Corunya no 1953
? Vaig ser represaliada durant la dictadura
? Encabezou a 1a marxa do Orgullo a Barcelona no 1977Sempre estaràs amb nosaltres ?️ pic.twitter.com/9tD9jrqaO7
— ALES A Corunya (@alasacoruna) Agost 11, 2022
