Gais, transsexuals i bisexuals que van contraure la SIDA als 90 tenen problemes d'accés a centres residencials
GAYLES.TV.- Cada primer de desembre celebrem el “Dia Mundial de la lluita contra el VIH” i aquest any tenim motius per alegrar-nos. El principal seria la inclusió de la Prep, més coneguda com la pastilla preventiva de la SIDA per a persones amb alt risc de contraure el virus, a la cartera dels serveis bàsics de la Seguretat Social que, per fi, ha atès les recomanacions de la OMS (Organització Mundial de la Salut) i les reivindicacions reiterades d'entitats i col·lectius. La informació al respecte la podeu recuperar a l'article “Sanitat finançarà la PrEP”.
Però avui volem ocupar-nos de la situació que viuen aquelles persones d'edat avançada que van contraure el VIH al voltant de la dècada dels 90. Juan Diego Ramos, coordinador de VIH de la FELGTB (Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals), en un acte commemoratiu del Dia Mundial de la Lluita contra la SIDA, ha volgut emmarcar la situació a l'any temàtic “Majors Sense Armaris: Història, Lluita i Memòria!”: “Les persones que van ser diagnosticades de VIH a l'època en què no se sabia res de la malaltia i que van sobreviure estan arribant ara a la tercera edat i ho fan en situació de vulnerabilitat especial. No podem continuar deixant-les desateses. Es tracta de dones trans i d'homes gais i bisexuals que pateixen les seqüeles de l'altíssima toxicitat de les primeres medicacions i un envelliment prematur, a més de drames emocionals com el rebuig familiar, el dol per la mort d'amistats a causa del VIH i la discriminació social i laboral degut a l'estigma” I ha afegit, "Per això, exigim que s'adoptin mesures amb caràcter urgent que garanteixin la correcta atenció sociosanitària d'aquestes persones".
És per això que des de la FELGTB s'exigeix a les comunitats autònomes que compleixin amb el compromís adquirit durant el passat Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (SNS) adaptar les instruccions daccés als centres residencials per evitar exclusions discriminatòries cap a les persones amb VIH.
A l'acte s'han recollit els testimonis de persones diagnosticades a finals del segle passat.
Miryam Amaya ha recordat l´enorme rebuig que van patir les persones amb VIH per part de la resta de la societat. “Es considerava una malaltia de gais i se sentia fins i tot dir que era un càstig diví, per això l'estigma era tan gran. Les persones visibles eren apartades i, per exemple, si utilitzaven una cullera o un got, de seguida altres anaven corrents a desinfectar-lo”. Un altre assistent, Kike Poveda, explicava les seqüeles que pateixen els qui van viure aquesta situació: “Aquestes seqüeles són similars a les derivades de la síndrome posttraumàtica: depressió, ansietat, adormiment emocional, forts sentiments d'ira, sentiment de culpabilitat o insomni, entre d'altres. Es presenten amb més o menys intensitat, sovint combinades entre si i col·loquen les persones que les pateixen en una situació de gran vulnerabilitat”. Finalment recollim el commovedor testimoni de Quim Roqueta, qui ha recordat que dur que va resultar per als contagiats viure aquest període. “Existien grups de suport, però anaves, feies amistat amb algú ia la setmana següent potser tornaves i aquella persona havia mort. L'estigma era tan gran i els efectes secundaris de la medicació eren tan forts que hi havia gent que se suïcidava. També hi havia parelles amb VIH i quan un dels dos moria, la família de l'altre li treia la casa, el cotxe, etc. i deixava el supervivent en situació de la més absoluta vulnerabilitat”.
Per tot això urgeix implementar el “Pacte Social per la No Discriminació i la Igualtat de Tracte” i així eradicar l'estigma i la serofòbia, associada al VIH des d'una perspectiva de gènere i amb especial atenció a les realitats més vulnerables.
Commemorar sí, però no podrem celebrar res fins a la total eradicació i la deguda atenció a les víctimes del virus.
font: felgtb.org
Fotografia: RRSS
GAYLES.TV
televisió Online
