A Ellen li van prohibir dir “ella” perquè no es pogués deduir que tenia una parella femenina
EDITORIAL GAYLES.TV.- Aparentment aquesta notícia és un xafardeig més, un xafardell de famosa, un entreteniment de cap de setmana, però mira tu per on dóna per a un editorial. Per què? Doncs perquè el que Ellen DeGeneres ha explicat al programa de ràdio “On Air With Ryan Seacrest” és la constatació que a la plena igualtat, a la integració a la diversitat li queda un llarguíssim recorregut. I no estem parlant de zones del planeta on es defenestra homosexuals o s'apedrea lesbianes fins a morir, parlem d'occident i d'un personatge públic com DeGeneres.
Arran de l'estrena de la temporada número 15 de “The Ellen DeGeneres Show”, la presentadora va acudir a la citada emissora de ràdio per promocionar el seu espai d'entrevistes. Allà va parlar de com havien canviat les coses des de l'estrena del programa el setembre del 2003. “Al principi ningú volia comprar el xou perquè pensaven que ningú no voldria veure una lesbiana durant el dia i, per descomptat, tampoc durant la nit”.
Així que l'única opció d'Ellen era mantenir la seva sexualitat oculta, de cap manera no s'havia de deduir de les paraules que pogués tenir parella. I això suposava una prohibició: no podia fer servir el femení, no podia dir “ella” per referir-se a la seva parella. I estem parlant de fa només 15 anys! “Recordo que em va passar alguna cosa al dit i en aquell moment estava en una relació. Anava a dir “nosaltres” en comentar-ho i no em van deixar perquè algú podria de sobte imaginar-se una dona a la meva vida”. Penós, però real i el que és pitjor, fins a quin punt superat? Quantes de vosaltres no heu esquivat una pregunta directa utilitzant genèrics? “He conegut algú… la meva parella no és gaire sociable… vam tornar ahir de vacances… és una persona increïble…” Et sona? Sí, diràs que tot són frases ben normals, és clar que sí, són fantàstics refugis del llenguatge per no visibilitzar-nos, són subterfugis, tangents per no assumir plenament el dret a ser. Perquè els teus companys d'oficina, les teves cunyades, els teus veïns potser també ho diuen així, però si els dóna la gana diuen: “He conegut una tia increïble… o l'Anna no és gaire sociable… ahir vam tornar de vacances, que bé aquests dies tot sol amb la Lucía…” Etc, etc, etc…
Ens escandalitzem que una cadena de televisió vetés l'ella a Ellen, mentre ens cobrim amb la capa de la invisibilitat del llenguatge com Harry Potter. Òbviament les coses sí que han evolucionat en el terreny públic, però en el privat no sempre ens col·loquem al lloc que ens correspon i si no ho fem nosaltres, qui ho farà?
Ellen també explica a l'entrevista com va ser de difícil trobar l'equilibri: «Així que vaig pensar, 'primer vaig perdre un munt d'audiència al sortir de l'armari i ara perdré els que em recolzen perquè l'amagaré'. I és que el seu camí cap a la sortida de l'armari tampoc va ser fàcil, des que va exposar per primera vegada la seva opció sexual en públic en un episodi del xou Ellen el 1997, cosa que li va costar el programa, fins avui que triomfa per ser qui és sense embuts, hi ha un camí llarg, molt llarg però que, com tothom, comença amb un primer pas. Anima't, no seràs tu mateixa qui es prohibeixi el “nosaltres”!
font: huffingtonpost.es
GAYLES.TV
televisió Online
