EDITORIAL.- Ja fa un temps que va començar a circular per les xarxes el videoclip “Maricón” de Samantha Hudson. El noi a la cançó reivindica la seva condició d'homosexual i ho fa de manera boja, perquè sí, perquè li dóna la gana i està en el seu dret. Aprofita Samantha, a més, per reclamar a l'església catòlica atenció i acceptació i cal reconèixer que ho fa d'una manera irreverent, que molts han titllat de blasfem i groller.
Segons el diccionari de la Reial Acadèmia, la blasfèmia és una paraula injuriosa contra Déu, la Verge o els sants. Enlloc no està escrit que sigui un crim, un delicte, o que suposi violència contra persones o institucions. Òbviament si ets catòlic practicant no mola, però és que si ets gai tampoc la postura de l'església amb el col·lectiu LGTBI és com per llençar coets i ens aguantem.
Doncs bé, el vídeo de Samanth
a ha embolicat la de Déu és Crist (i perdó!). Perquè resulta que Samantha té 16 anys, assisteix al IES Josep M. Llompart i la professora d'art i cap d'estudis del centre, Aurora Generelo, va decidir qualificar-ho amb un excel·lent, vaja, una qüestió interna del centre i que no hauria d'haver sortit d'aquí. Doncs no, resulta que polítics, clergues, famílies i homosexuals de bé, dels quals creuen ser els únics amb dret a manifestar la seva condició sexual perquè porten vestit, van a missa i donen les gràcies per ser acceptats en societat, s'esquincen les vestidures i demanen el cap de la professora i perdó al bisbe. Caga't loret!
Si és que el mateix Conseller d'Educació de Balears, Martí Mach, li ha dit al bisbe que ho sent molt i que no tornarà a passar! Com? Què és el que se suposa que no tornarà a passar? Què un noi faci ús de la llibertat dexpressió o del seu dret a manifestar que és qui és i com vol ser? O Què una professora aplicarà el criteri que consideri convenient a lhora davaluar el treball dun alumne?
El Institut de Política Familiar de Balears vol obrir un expedient disciplinari a la professora, “Fes-te Sentir” recull firmes perquè se la carreguin, el Conseller no dóna abast entre les genuflexions al bisbat i les peticions d'informes a la Inspecció d'educació i el diari “El Món” dóna caserna i es fa ressò de les diatribes d'un gai catòlic que se sent molt ofès perquè el noi digui de si mateix “sóc marieta” i que s'atreveix a dirigir-se a la professora dient “Està creant vostè moltes víctimes amb el seu fonamentalisme radical i fanàtic, donya Aurora”. ¿? Vaja, l'holocaust caníbal, el món al revés. Què passa, que ens hem tornat tots bojos o què?
Littlebab signa un excel·lent article a la web “Estic ballant” amb el títol “Tots contra Samantha Hudson (i els col·lectius LGTB passen de tot)” que us recomanem ferventment i al que des de Gayles.tv ens sumem. En aquest article es posa de manifest el circ que s'ha muntat al voltant d'aquest xaval i fins a quin punt s'han retratat tots en aquest circ i es qüestiona on són els moviments de lluita LGTBI que no han obert la boca públicament per defensar el noi i al seu dret a mostrar-se com li surti de l'ànima (serem delicats/des) i per descomptat el dret d'Aurora Generelo a qualificar el treball del seu alumne amb criteris estrictament acadèmics.
Amb tot, volem afegir algun matís. En primer lloc, es tracta d'una classe d'art. Quan l'art no pot ser transgressor? O és que tampoc no ens deixaran exercir la llibertat d'expressió en el terreny artístic per qüestionar estructures i institucions com l'església catòlica? Algú va dir que l'art ni pot ni ha de ser únicament un mirall que reflecteixi la realitat, sinó un martell que li forma i això és el que ha fet Samantha i probablement el que se li ha valorat a classe.
En segon lloc, les paraules ofenen quan són dites per ofendre. No és el mateix donar-li una pallissa a algú a
l crit de “perquè ets un marieta de merda”, que el fet que Samantha es reivindiqui com a marieta o fins i tot que entre amics s'utilitzi com un apel·latiu afectuós. No, no és el mateix i alguns haurien de deixar d'agafar-la amb paper de fumar en aquests temes.
En tercer lloc, facin el favor de deixar en pau la senyora Generelo, deixin-la exercir la seva feina i aplicar el criteri que consideri convenient, perquè si ella cau, si consentim que la dreta més recalcitrant es faci amb el cap, darrere caurà l'inalienable dret a expressar-nos, a crear ia mostrar-nos com som.
I ja per acabar, què passa amb Samantha? És que ningú ho defensarà? Hem oblidat que és menor d'edat? S?ha vist immers en un percal que ni li va ni li ve i sotmès a la pressió d?un festival mediàtic i institucional del qual algú des dels col·lectius de lluita LGTBI hauria de rescatar-lo. Per no parlar dels atacs homòfobs de blocaires i youtubers. Maricó o no, és un cadell i al seu voltant les hienes esmolen les dents.
Editorial Gayles.tv
televisió Online
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=0rMoKUl7_4U]
No a l'Homonormativitat! #SoyMaricón