Un altre atac frontal a la llibertat d'expressió: Una sentència de l'alt tribunal espanyol impedeix la col·locació de tota mena de símbols no oficials. Què passarà el proper 28 de juny? S'atreviran els Ajuntaments a desafiar el Suprem?
Gayles.tv.- El Tribunal Suprem prohibeix l'ús de banderes no oficials a l'exterior dels edificis públics a partir d'una sentència sobre l'exhibició de la bandera tricolor canària a l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife el 2016. Un pronunciament que també obre la porta perquè les administracions públiques no puguin penjar altres símbols no oficials, com ara la bandera LGTBI.
S'impedeix l'ús de banderes no oficials que concorrin amb la bandera d'Espanya
A més, els efectes de la resolució del dictamen no només es queden aquí, sinó que també impedeixen l'ús de banderes no oficials que «concorrin amb la bandera d'Espanya i d'altres instituïdes legalment o estatutàriament». La sala tercera de l'alt tribunal exposa que el seu ús «no resulta compatible amb el marc constitucional i legal vigent, i en particular, amb el deure de l'objectivitat i la neutralitat de les administracions públiques».
La sentència, de la qual ha estat ponent la la magistrada Celsa Pico, destaca que totes les administracions, incloent-hi la municipal, han de respectar l'ordenament jurídic, «sense que allò acordat, encara que ho votin la majoria de grups polítics, es pugui incorporar al marc competencial fixat per l'article 25 de la llei 7/1985 , del 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local».
El cas es remunta el setembre del 2016 quan el ple del Ajuntament de Santa Creu de Tenerife va reconèixer la bandera nacional de les Canàries (una que porta set estrelles verdes) com un dels símbols del poble canari i en conseqüència la va hissar a prop de la part exterior de l'edifici, just davant de la façana. Una decisió que va provocar controvèrsia però que finalment el 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Canàries va acabar donant la raó a l'ajuntament, veient l'ús del símbol no oficial com un fet que estava perfectament contemplat dins del marc de la legalitat institucional espanyola.
Veiem una vegada més que el Suprem segueix les directrius de l'extrema dreta i es doblega al mandat de Vox, que manté que l'única ensenya que ha d'onejar és la bandera espanyola.
Recuperem el vídeo del World Pride Madrid amb Manuela Carmena al capdavant del Ajuntament de Madrid, fa només tres anys.
Què passarà el proper 28 de juny? S'atreviran els ajuntaments a desafiar el Suprem? Es recorrerà la sentència? I com reaccionarem nosaltres?
Reaccions a la sentència del tribunal suprem
Comunicat del Consell Nacional LGBTI de Catalunya (2 de juny 2020)
Traducció:
Barcelona, 2 de juny 2020
Davant de la resolució del Tribunal Suprem prohibint penjar banderes “no oficials” als ajuntaments i edificis públics, des del Consell Nacional LGBTI denunciem el que considerem un nou atac a la llibertat d'expressió per part d'una cúpula judicial cada cop més escorada als seus resolucions cap a posicionaments retrògrads i integristes, una cúpula judicial que, no ho oblidem, hauria d'haver estat renovada segons la llei que diuen protegir, ja fa uns anys. Impedir que els ajuntaments puguin penjar la bandera de l'Arc de Sant Martí, símbol dels drets LGBTI a tot el món, creiem que vulnera el dret d'expressió de la societat en conjunt, doncs, sota l'empara d'una suposada “neutralitat” institucional, detectem un intent d'uniformisme i de silenciar qualsevol tipus de diversitat i dissidència. Per això instem al Congrés dels Diputats i al Tribunal Constitucional perquè, des del vessant legislatiu el primer i jurídic el segon, esmenin i corregeixin una sentència que considerem del tot aberrant i incompatible amb la llibertat d'expressió dels pobles. Així mateix, demanem a tots els ajuntaments de Catalunya que el proper 28 de juny, Dia Internacional de l'Alliberament LGBTI, busquin fórmules imaginatives per fer palès de manera pública el seu compromís amb la lluita pels drets de les persones LGBTI. Cal continuar lluitant per una societat plenament democràtica i impedir que cap tribunal no segueixi minvant la llibertat d'expressió. CC Consell Nacional LGBTI.
